ACT.41 Llibre IV de la República de Plató

IDEES PRINCIPALS

En aquest fragment del llibre IV de la República Plató, és a dir Sòcrates, parla amb el seu interlocutor. Dins de la ciutat ideal que estan creant ells parlen d’un tema en concret, d’una virtud, la temprança. Tot i que més tard faran una referència a la justícia ja que tenen relació entre elles.

Per ell la temprança és aquella virtud/valor de saber controlar les passions i plaers ho relaciona amb la dita ser amo de si mateix reflexionant a la vegada sobre aquest significat.

TÍTOL

Ser amo sense ser esclau

ANÀLISI DEL TEXT

En aquest text Plató fa referencia a la virtud de la templança com a ordre, és a dir quan allò bo i propi de la persona sotmet al dolent, quan la persona és més bona que no pas dolenta, d’aquesta virtud l’anomeramen temprança.

La temprança per a ell no significa ser amo de si mateix perque sinó estas dien també que ets esclau de tu mateix, sino que es saber controlarte emocionalment.

Segons Plató diu més tard que a la seva ciutat ideal i hauran tan persones bones com d’altres en que la seva part dolenta sotmeti a la bona, i d’aquest equilibri entre aquest dos tipus de persones l’anonara justícia. Serà a través de les virtuds i concretament a aquesta en que Plató concevi la seva idea de felicitat, que no sera més que arribar a la virtud i d’aquesta manera arribar a la felicitat. En definitiva que cadascuna de les parts de l’ànima fagi allò que li pertoca.

Tot i així hem de tenir en compte que la felicitat no consisteix només en la virtud sinó arribar al coneixement de le idees.

COMPARACIÓ

Socrates a diferencia de Plató identifica la virtud amb el saber, ja que només es podra ser just o fer el bé si la persona sap el que allò significa. Tot i així els dos identifiquen la saviesa per part de Sòcrates, el coneixement de les idees de Plató amb la virtud per tal d’arribar a la felicitat.

En aquesta presentació ens mostra en forma de power point visualitzat les diferents teories així com l'importancia del llibre de la República de Plató.

Platon Introducción

View more presentations from arme.

ACT.40 Ciència (episteme) i opinió ( dóxa)

IDEES PRINCIPALS

Es tracta d’un dialeg entre Socrates (veu de Plató) i Lacó, que apareix al llibre V de la República. Referent a les idees principals fa una distinció entre filosofs, que segons Plató son la minoria ja que son aquells que volen arribar a les idees, i les persones que es guien per els seus sentits, per tant aparençes. Fent d’aquesta manera una separació entre opinió i ciència.

TITOL DEL TEXT

Els minoritaris delerosos del coneixement

ANÀLISI DEL TEXT

Sòcrates, és a dir Plató, es pregunta qui es el vertader filòsof. Per ell el filòsof es aquella persona delerosa, és a dir que desitja el coneixement de la veritat, aquell que vol arribar al coneixement de les idees del món intal·ligible i d’aquesta manera arribar a la saviesa.

Per el contrari, Plató diu, que hi ha persones que es deixen guiar per els sentits i veuen nomes colors, coses boniques, veus melodioses... nomes aparençes d’allo que realment serien les idees. Al igual que els habitants del Mite de La Caverna que només veuen les ombres reflectides i no són capaços d’arribar a la veritable realitat, les idees.

Segons aquesta teoria els filòsofs capaços d’arribar a la veritats són pocs tal com diu ‘ no hi pothaver gaires de capaços’. Té per tant una idea de filòsfofs elitistes ja que Plató era una persona aristocràtica.

Fem una divisió entre l’opinió d’aquelles persones que es troben en el grau de la conjectura i la creença i que viuen en un món d’aparençes com si estiguesin dormin aliens a tot allò que és veritable i vertader. I per altra banda la ciència aquell grau del coneixement en que es troben els filòsofs desperts i contemplant les idees en si i també com aquestes participen en les coses

COMPARACIÓ

Es podria veure la relació amb els sofistes ja que aquests segons Plató estarien en el món de les aparençes, el sensible, ja que ells defensen el relativisme per tant es troben en el grau de coneixement de l’opinió.

Segons Plató el món sensible de les idees és un mon dinàmic i canviant al igual que el pensament d’Heràclit, per altre banda el mon intaligible de les idees correspondria al ésser de Parmènides ja que les idees són inmutables, eternes.. etc.

D’aquesta mateix filòsof trobem un parel·lelisme pel que fa els dos graus de coneixement: l’opinió i la ciència que correspondria respectivament a la via de l’opinió dels sentits i la via de la veritat de la raó, segons la teoria de Parmènides.

En aquesta pàgina web de xtec trobareu explicada resumidament la teoria del coneixement i de les idees de Plató així com altres teories important d'aquest filòsof. També hi ha videos comparatius amb Sòcrates i Plató i del mite de la caverna. Clica aquí.

ACT.39 Crítica a la teoria de les idees en la formació dogmàtica

IDEES PRINCIPALS

Es tracta d'un petit fragment del llibre Parménides que va escriure Plató en la seva última etapa, la de vellesa. En aquest Plató es sotmet a l'autocrítica en la que Parménides que representa al Plató vell i Sócrates que representa al Plató de l'època de maduresa mantenen un diàleg sobre les idees i les coses i la relació que s'estableix entre elles concretament quan les coses són naturals. D'aquesta manera el que fa és una crítica de la seva teoria de les idees en la seva formulació dogmàtica.

ANÀLISI DEL TEXT

Comença parlant Parménides interrogant-lo sobre les idees i les coses i que quan ell parla fa una distinció entre tot dos aspectes, en que Sòcrates respon que si. Ja que la teoria de Plató afirma una separació entre el món sensible, coses, i el món intel·ligible, idees. Per ell la relació entre les idees i les coses és una relació de participació en que les idees són presents a les coses i les coses participen de les idees.

Més endêvant Plato ens diu que hi ha un tipus d'idees estètiques i ètiques com la bellesa, la justícia, la bondat que per ell son idees en si i per a si mateixes, es a dir que no nomes aquest tipus d'idees sino totes existeixen independentment de les coses, d'aquesta manera món sensible i mon inteligible son independents tot i que s'estableix un tipus de relació entre tots dos. Aquest món intel·ligible té les carecterístiques pròpies de l'ésser de Parménides, immutable, indestructible, immòbil, etern i homogeni en el qual regnen les idees bones, com un paradís d'idees.

Finalment i en aquest últim fragment on arriba l'autocrítica Parménides pregunta sobre les coses com el foc, l'aigua o l'home i que si aquestes tenen la seva ideea separada de nosaltres en el món intel·ligible, és en aquest punt quan Sòcrates, és a dir el Plató vell, admet que dubta sobre si hauria d'haver afirmat això. És difícil pensar una idea d'alguna cosa natural sense tenir a la ment la cosa en si no el concepte, per aquesta raó es diu que potser la idea de les coses naturals és un concepte que recull tots els aspectes que ha de complir la cosa en si

COMPARACIÓ

Plató utilitza el mètode socràtic, en el que Sòcrates feia caure en l’ignorància als seus interlocutors, però en aquest cas és Sòcrates víctima d’aquest. Ja que Parménides, el Plató vell, el fa caure en el dubte sobre allò que va afirmar Sòcrates és a dir Plató el jove.

ACT.38 EL mite de la caverna de Plató

Aquest mite de la caverna correspon al llibre de la República de Plató, es tratca d’una al·legoria, una metàfora tota ella. En la qual Plató ens mostra dos mons, el món intal·ligible i el món sensible.

El món sensible correspon a les ombres que veuen els homes de la cavera que es troben atats, símbol que representa com l’ànima de la persona es troba presonera del cos. Aquestes ombres representades són un símbol que mostra que nosaltres les persones nomes veiem les coses sensibles, les coses que representen les idees, perque aquestes idees s´n els objectes del món intel·ligible alumbradaes per la llum, que es el Sol i que a la vegada representa l’idea de Bé.

D’aquesta manera ens mostra que nosaltres només podem apreciar les ombres , les aparences de les coses perque les idees en si nomes es troben a l’avast dels deus i dels filòsofs.

Tot i així Platóens mostra com un dels cavernicoles va al món intel·ligible perque representa que mor i que la seva ànima s’allibera de les cadenes del cos. És a aquest món on els objectes passen i on es troba la llum, la veritat. De manera que descobreix la veritat, però aquesta no és fàcil de descobrir ja que diu que quan mira el sol queda deslumbrat i no veu bé.

Aquest quan torna a la caverna sap que tot allò que veuen només són aparences i els altres li jtjen perque per ells allò és la veritat, allò que reben per el món dels sentits. Seria semblant a allò que li passa a un filòsof, que quan troba la veritat es jutjat per l’Estat i acusat de mentider.

Aquí hi ha un video que mostra l'explicació del mite de la caverna: Clica aquí

null

ACT.37 La naturalesa de les idees de Plató

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres

preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic

estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,

cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O

constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si

mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic

estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?

- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma

i en idèntic estat."

Idees principals

Aquest text escrit per Plató, trobem com Sòcrates fa una pregunta extensa sobre el món de les idees a Cebes, el seu interlocutor. Li pregunta si la realitat canvia o si es sempre la mateixa, d’aquesta manera arriba a la conclusió que és necesària una realitat que sigui de la mateixa forma i no canviin respecte els altres.

Títol
Realitats canviants

Anàlisi del text

Aquest fragment es troba dins d’un llibre de maduresa anomenat Fedó. Aquesta época és caracteritza pels diàlges dogmàtics en que Sòcrates encara és el protagonista i la veu de Plató.
Rerefent a la forma d’expossar les idees veiem una influència socràtica pel que fa les preguntes retòriques o l’ús del diàleg, però per altra banda les idees que exposa són propies de Plató.

Plató es pregunta si hi ha una realitat comuna i objectiva per a tothom, tal com les idees de bellesa o igualtat que sempre són iguals al llarg del temps. A diferència de l’ésser humà o cosses naturals que varien. D’aquesta manera no es pot arribar al coneixement total de la realitat, és a dir a una realitat objectiva.

Tot i així, troba al món intel·ligible, el món de les idees, una veritat universal tal i com l’entia Sòcrates. Dins d’aquestes idees trobem la bellesa, no les coses belles i la igualtat no allò que representa la igualtat al món sensible.

Comparació

Tot i que s’estableixen diferents similituds entre Sòcrates i Plató, veiem una diferència. Sòcrates creu que la veritat absoluta es troba al món sensible en canvi Plató afirma que aquesta es troba al món intel·ligible.

Per altra banda el fet d’afirmar una veritat absoluta es posa en contra del relativisme sofista de filòsofs com Protàgores o Gorgies. També estableix una paral·lelisme entre el món de les idees amb l’ésser de Parmènides i el món sensible de les coses aparents del monisme dinàmic de Heràclit.

ACT.36 La ignorància socràtica

Idees principals

Aquest text escrit per Plató, trobem com Socràtes li està fent una pregunta al seu interlocutor. L'autor és pregunta on està la màxima saviesa i finalment fa caure en ignorància al seu interlocutor, que en un principi es creia coneixdedor d'aquesta.

Títol del text

Aparent poseidor del saber

Anàlisi del text

Aquest diàleg filosòfic de Plató, tracta sobre la saviesa i la ignorància socràtica. L'autor es pregunta on està la màxima saviesa i en troba a un home que es creu savi i poseidor del coneixement, només pensa saber que diferència de l'autor que com no en sap, no es pensa saber, es considera ser ignorant.

La seva frase que resumeix la seva teoria es troba en el text es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res no em penso saber.

Arriba un punt que es veu la clara ignorancia dels dos interlocturos donant pas a la famosa frase: Jo només sé que no sé res. Es tracta doncs de la primera part del metode socràtic, l'ignorancia, a través d'aquest Sòcrates intentaria donar a llum les idees del seu alumne en aquest cas.

És un documental que explica la filosofia i la vida de Sòcrates en el qual també hi fa una breu introducció de la Grècia Antiga ( fins 4:00 min). Esta format per cinc parts que son les següents: 1- 2- 3- 4- 5.

ACT.35 Similituds i diferències entre Empèdocles-Anaxàgores-Atomistes

Com a semblances entre les tres teories trobem que totes intenten explicar com es formen les coses, la matèria; tot i que els atomistes parlen en termes més amplis i generals, el cosmos.

Trobem més semblances entre Empèdocles i Anaxàgores ja que diuen que tots els cossos estan formats per el mateix i que això per el que esta format es etern.

Segons Empèdocles estem formats per quatre arrels: foc, aigua, aire i terra i aquestes s’ajunten( naixem) o es separen (morim) segons l’amor i l’odi, en canvi Anaxàgores diu que estem formats per llavors qualitativament diferents anomenades homeomeries i a més introdueix el concepte de noüs que és allò que fa moure les homeomeries a juntar-se, també anomenada inteligència.

Com anteriorment he dit els atomistes (Democrit i Leucip) parlen en altres termes més concrets ‘atoms’ és allo que es mou en el buit i que dóna ordre i forma al cosmos.

L’arkhé per Empèdocles i Anaxàgores és etern i manté unes semblançes amb l’ésser de Parmènides. A diferència dels àtoms dels atomistes que es mouen d’una manera mecànica per el no-ésser.

Els elements es mouen per dos principis depenent del filòsof en que es referim, noüs per Anaxàgores i l’amor i l’odi per Empèdocles.

ACT.34 Parmènides i el Monisme Ontològic

TEXT Nº 7

Idees principals

En aquest text de Parmènides podriem parlar que es tracta d’un discurs d’un judici ja que comença dient: ‘només resta un discurs possible’ també parla de la Justícia amb majúscules i per últim quan diu ‘veredicte sobre el cas’. Són aquestes tres característiques que em fan pensar en aquest text com un judici sobre l’ésser i el no-ésser.

Títol

Sentencia final: ésser.

Anàlisi del text.

Primerament Parmènides ens mostra una série de característiques de l’ésser que el distingeixen. Aquestes són les següents: aquest ésser diu que ha estat inengendrat és a dir que no a estat engendrat que no ha nascut sinó que sempre ha estat així, i per tant ,com després diu, no és moridor no mort és inmortal. És únic només hi ha un i inmòbil ja que no pot superar els seus límits. Com he dit anteriorment és etern i a la vegada present continuu és a dir ara, ja que quan parlem de l’ésser diem l’ésser és no l’ésser va ser o serà. Ja que no té un origen sinó que sempre ha estat. Parmènides diu que no permetra que ningú digui que no és , ja que sinó no podria ser expresat ni pensat i en canvi l’ésser si es possible.

Ja gairebé al final del text intervé la Justícia ja que aquesta no permet que l’ésser es destruexi entre d’altres cosses perquè no es pot passar de l’ésser al no-ésser ja que és etern i inmutable, el fet d’aquesta impossible destrucció és que l’ésser és totalment perfecte.

Finalment el veredicte entre el és i el no és ens porta a dos vies aquella inexplicable i imperfecta, la via del no-ésser i l’altre via com diu al text autèntica , aquella de l’ésser també la podem identificar com la via de la veritat.

Comparació:

Primer compararé aquest text amb el text analitzat anteriorment del mateix autor, en el qual podem observar una semblança ja que en tots dos textos parla de l’ésser i el no-ésser tot i que en el text anterior potser se centraba més en aquelles persones que creuen el no-ésser o que per ells és i no es és el mateix i no el mateix, en canvi en aquest text Parmènides es centra en les característiques de l’ésser i el salva per dir-ho d’alguna manera del no-ésser.

Per altra banda podem comparar la idea de Parmènides d’aquest text amb altres como Heràclit o Anaximandre. Els dos filòsofs es centren en buscar un origen de totes les coses que en cas de Heràclit és el foc i en el cas d’Anaximandre és l’ápeiron, alló indeterminat. En canvi la idea de Parmènides va més enllà, i es centra en l’idea de l’ésser, el monisme ontòlogic.

A continuació una presentació de la vida i el pensament del filòsof Parmènides.

També al següent enllaç podreu trobar el Poema de Parmènides original i traduit: Clica aquí.

Parmenides

View more presentations from Profesora Alejandra Placencia Cabello.

ACT.33 Heràclit d'Efes i Parmènides d'Elea.

1)- Heràclit d'Efes

TEXT Nº 12:

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

Anàlisi del text

Aquest text parla del cosmos, aquest no va estar crear sinó que é s etern. També introdueix l'arkhé com a foc que simbolitza el canvi de la natura. Aquest foc s'encen i s'apaga segons mesura, és a dir, segons la necessitat, segons la raó. D'aquesta manera tot allò que passa és segons una raó i ha de passar així necessàriament. Aquest pensament més tard els estoics l'introduiran en la seva filosofia. En la cual la felicitat s'assolia a través de comportar-se segons la natura.

2-) Parmènides d'Elea

TEXT Nº5 :

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

Anàlisi del text

En aquest hi ha una identificació entre pensament, realitat i llenguatge, ésser es pot expressar perquè és. D'aquesta manera podem concluir que ser i pensar són el mateix, és un principi clau.

Ens parla de la via de la recerca que s'identifica amb la via de l'opinió.

Per altra banda parla d'una serie de característiques per les persones que pensen que ésser i no- ésser és el mateix i no el mateix. Per això diu que són bicefals, és a dir, un dia pensen A i el següent pensen B, camimen amb dos caps van pel món sense saber per on van per això diu que es deixen anar per la via de l'opinió.

També diuen que camimen sords i cecs, ja que no contemplen la raó i per tant no filosofen, queden estupefactes, sorpresos. Parlen d'aquestes persones com forassenyades, fora de seny que no utilitzen la raó. Per això per ells l'ésser i el no-ésser és el mateix i no és el mateix, no tenen clar que es la veritat perquè es deixen guiar per els sentits, per l'aparença, llavors no miren cap endavant, a la veritat, sinó al darrera.

DIFERÈNCIA ENTRE DOS FILÒSOFS

Per una banda el test d'Heràclit, parla de: lluita de contraris, de l'arkhé com el foc, afirma el canvi continu. A diferència de Parmènides que escriu un text més profund i especulatiu, parla del pensament i dóna una visió d'aquelles persones que no segueixen la via de la veritat. Per últim la diferència és que Heràclit afirma el canvi i Parmènides el nega.

ACT.32 Anaximandre de Milet

D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.

Idees principals

Es tracta de l’únic fragment que es conserva del filòsof Anaximandre de Milet i que ens explica l’ordre del cosmos en que a través d’una causa ordenadora tot neix i es destrueix al mateix lloc indeterminat anomenat ápeiron.

Títol

Successió de contraris sota l’ordre de la justícia

Anàlisi del text

Anaximandre és un filòsof monista ja que la seva teoria sobre l’arkhé, origen de les coses i el cosmos, nomes té un sol principi i un sol final per ell aquest principi és l’apeiron. Allò indeterminat del qual neixen totes les coses del comos i també es destrueixen allà. Actua per tant com a principi i element de les coses existents i que conté la causa tota del naixement i destrucció del món.

En aquest text ens transmet una idea principal que diu que al món hi ha un ordre en el proés de realitat, tant moral com de la naturalesa. Hi ha llavors un imperi de la justícia sobre el desordre i el caos amb la finalitat d’equilibrar-los, així com les accions injustes de l’home.

Comparació

Semblant al mateix pensament que Anaximandre de Milet , pel que fa el monisme de l’origen de la vida trobem: Tales de Milet, Anaxímenes, Heràclit i Parmènides.

Referent a Anaximenes, tot i que els dos eren de la mateixa ciutat concevien el arkhé d’una manera diferent. Per Anaximenes l’origen de tot era l’aire. Per arribar a aquesta teoria es va basar en que les persones necessitavem respirar per viure, aire, i va transportar aquesta idea al cosmos que viu i dona vida, respira i fa els altres ésses vius ho poguin fer també. La seva diferència es troba en la manera d’explicar l’inici de la vida i en que mentre Anaximenes utilitza un element natural per explicar-la, Anaximandre crea aquest lloc indefinit i inclou l’idea d’ordre i equilibri relacionat amb la justícia.

COMENÇA UN NOU CURS...ànims!

Comencem segon de batxillerat i així una nova assignatura per a nosaltres Historia de la Filosofia. Una assignatura on espero conèixer de prop la vida i el pensament dels filósofs més destacats de la historia.

Una matèria on estic segura que aprendre milions de coneixements partint de la meva ignorància.

Arriba l'hora de dir: ADÉU o fins després.

En aquest curs hem viscut infinites experiències, ja sigui dins de l'aula amb continus debats sobre el món , les nostres actituds i allò que hem o hauríem de fer; o fora al viatge que vam fer a Alemania i Dinamarca.

Hem conegut a nous professors i noves matèries. Com aquesta la filosofia responsable de fer-me reflexionar dia rere dia i classe rere classe. Però definitivament he arribat a una conclusió: me he adonat que al llarg d'aquest curs he sigut sempre feliç i que la felicitat no és un fi sinó que es troba dia a dia al costat nostre.

Espero que passeu tots un bon estiu, ens veiem al setembre!

ACTIVITAT 31:

Tema 11

View more presentations from amandalealsta.

ACTIVITAT 30:

Definicions TEMA 10

1. Virtut (Homer): S'entén com 'excelència', com a capacitat de sobresortir i ser millor.

2. Intel·lectualisme moral: Posició que identifica el saber amb la virtut, defensada per Sòcrates.

3. Eudemonisme: Identifica el be moral amb la felicitat i aquesta amb la capacitat d'autorealització,

4. Hedonisme: Ser feliç es experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor, segons Epicur. Identifica el be moral amb el plaer.

5. Felicitat (Aristòtil): És arribar al bé suprem desenvolupant el coneixement (capacitat intel·lectual).

6. Virtut moral: És un terme mitja entre dos extrems un per defecte i l'altre per excés.

7. Apatia: Facultat de no sentir dolor, fer-se insensible per aconseguir la felicitat segons els estoics.

8. Simpatia: Tenir la capacitat empàtica de posar-se en el lloc de qualsevol altre segons utilitaristes..

9. Utilitarisme: És aquella teoria de la felicitat que consisteix a arribar a la més alta felicitat per el major nombre de persones. Defensada per Mill i Bentham.

10. Aritmètica de plaers: És aquella teoria proposada per Bentham que no distingeix entre qualitat de plaers però si en quantitat, per tant els plaers es poden mesurar.

11. Ètica deontològica: És una teoria ètica objectiva que pot exigir-se universalment i es preocupa del deure. La moral s'ha de besar en el deure i no amb la finalitat.

12. Imperatiu hipotètic: És un ordre que ens ordena i obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Són consells.

13. Imperatiu categòric: És un ordre que obliga de forma universal i incondicional, mana sense condicions sense prometre res a canvi. Són ordres morals.

14. Dignitat humana: Hem de ser tractats com un fi i no com un mitja. Els éssers humans no tenim preu.

15. Intuisiunisme dels valors: Els valors no es capten a traves de la raó o sentits sinó per mitja d'una facultat anomenada intuïció emocional.

ACTIVTAT 29:

Comentari de text pàg. 197

IDEES PRINCIPALS

En aquest text Epicur ens parla de la felicitat i els plaers en el qual segon ell el plaer significa felicitat. Tot i així ens parla de diferents tipus de plaers i fins i tot diu que hi ha plaers que millor rebutjar-los perquè ens poden portar dolor o perquè amb aquesta espera aconseguirem un plaer millor. Segons Epicur ens movem per trobar aquest plaer i que ho escollim a través d'una raó calculadora.

TÍTOL

Plaer igual a felicitat

ANÀLISI DEL TEXT

Ja a la primera línia ens diu que hem de tenir coneixement desitjable per la salut del cos que acaba amb la felicitat. Tot els actes i les eleccions que fem ho fem amb la finalitat de no sentir dolor. Ja que segons Epicur diu' El plaer és principi i culminació de la vida feliç' és a dir que en el moment que no sentim plaer no podem ser feliços, ja que un aspecte va lligat i connectat a l'altre. Diu també que el plaer és la raó per la qual ens guiem a triar una cosa o una altre amb la finalitat d'obtenir més plaers. Però per això ens hem de conèixer a nosaltres mateixos. Diferencia diferents tipus de plaer, ja que hi han uns que aporten més felicitat que d'altres i de vegades es preferible dolor perquè al llarg del temps obtindrà un plaer millor. Per tant les persones hem d'utilitzar el seny, l'intel·lecte calculador, per arribar a un màxim de plaer. Sempre jutjant allò millor i preferible.

COMPARACIÓ

Aquest text d’Epicur és un text del qual parla d’una teoria de la felicitat que és l’epicureisme dins del hedonisme, aquesta depen del plaer (hedon). Segons aquesta teoria hem d’utilitzar la raó calculadora per tal de saber escollir amb la finalitat d’obtenir un plaer molt gran.

Aquesta teoria la podem comparar amb la teoria dels estoics, ja que són majoritariament contraries. Per a cada teoria hi ha una manera diferent d’assolir la felicitat i diferents concepcions per el que ells anomenen savis.

Segons els estoics assolir la felicitat significa ferte insensible a tots els patiments aliens i interns, ja que tu no pots decidir res per tant el savi serà qui sàpiga controlar millor els seus sentiments, aquella persona apàtica. La diferència principal que trobem entre les dues teories és que mentre els estoics pensen que no poden elegir res perquè pasa tot necessàriament. Epicur diu que s’ha d’elegir necessàriament utilitzant el seny per tal d’obtenir més plaer i més felicitat.

Altre teoria amb la que podriem comparar és l’utilitarisme que tot i que es troba dins de l’hedonisme trobem una gran diferència. Mentre que l’utilitarisme busca el plaer i la felicitat per un major nombre de persones, l’epicureisme busca el plaer individual.

Aquesta és la primera part d'un petit documental sobre la concepció de la felicitat del filòsof Epicur.
Aquí teniu la continuació:
-2na part.
-3ra part.

ACTIVTAT 28:

Què podem fer per ser feliços?

Per a cada persona, per a cada filosof la felicitat és diferent. Podem pensar en teories d'autorealització, d'autosuficiència o la búsqueda del plaer. Però no necessàriament ens hem de decantar per una única teoria.

Podem ser feliços menjant al Bulli i satisfer el nostre plaer o també al arribar la nostra meta, una dissenyadora de prestigi en el meu cas.

La felicitat no només depèn de nosaltres també de les persones del nostre entorn. Vivim en societat i no en un individualisme en el que nomes pensem per nosaltres mateixos. D'altres vegades depèn de la teva personalitat, una persona pessimista passi el que li passi mai serà feliç, en canvi una de optimista per un petit acte pot estar content amb ell mateix i feliç.

ACTIVITAT 27:

Documental de Jean-Paul Sartre

1. A quin corrent filosòfic pertany?


A l’existencialisme. 



2. Quina concepció de la llibertat defensa?


Llibertat absoluta, segons Sartre estem condemnats a ser lliures.

3. On va estudiar?


École normale Superior (París)

4. Quin és el nom de la seva dona?


Simmone de Beauvoir



5. Qui és el precedent filosòfic de Sartre?


Husserl



6. Què vol dir que l'existència es contingent?


Naixem per casualitat. No hi ha raó de viure, som però podriem no ser.

7. Titol de la seva primera novel•la important.


La nàusea



8. L'exsistència humana te sentit segons Sartre?


No, és l’ésser humà qui li dona sentit.

Primer existim i desprès som.

9. Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?


Què és la metafísica?



10. Títol de la revista de Sartre.


Les temps modernes
(Els temps moderns)


11. Quina es la posició sobre Dèu te Sartre?


Per Sartre Dèu no existeix. Era ateu.

12. Què significa que l'infern son els altres?

Mai ens podem alliberar de la mirada mirada i la influència dels altres


13. Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.


Crítica de la raó dialèctica.



14. En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?


1964. No ho vol per raons ètiques i morals. Rebre aquest premi significava que li perdonaven els seus pecats i ell no era culpable de res.




15. Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?


Perquè pensava i defensava les seves idees i lluita contra l’opressió de l’Estat.

16. Com es titulava el diari extremista que va dirigir?


Le cause de peuple.

17. Què significa la revolució perpetua?


Revolució constant, perpetua. Que no s’acava mai.



18. Què opinava sobre el terrorisme?

Era la bomba atòmica dels pobres.


19. Què vol dir pensar contra un mateix?


Lluitar contra tot allò que has rebut durant la teva vida i posar-ho en dubte.

20. Què significa que Sartre era una brúixola ètica?


Guiava moralment a la població


Aquest és un fragment d'una entrevista al filòsof Sartre.

ACTIVITAT 26:

Tira còmica de MAFALDA. Què hi penses?

Totes les persones actuem en funció de trobar el bé en

nosaltres i de sentir-nos còmodes amb nosaltres mateixos, però també per assolir la felicitat. Però a vegades resulta difícil de aconseguir-la quan no sabem que es per nosaltres aquesta.

Hi ha persones que no saben que fer amb la seva vida, si anar a X carrera o escollir Y treball perquè no saben quina d'aquestes oportunitats li proporcionara millor benestar i per conseqüència més felicitat.

Però a vegades ser feliç no significa saber que fer amb la teva vida sinó viure sense pensar anar fent, sent lliure i sentir-te content. A vegades ser feliç significar acabar el dia i pensar ‘Ha sigut un bon dia’.

Potser una persona no sap de quin model és la seva clau de la felicitat però ho és de feliç.

ACTIVITAT 25:

Definicions TEMA 9

Temperament: Conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.

Amoralitat: Sense sentiti moral, no saber distingir entre el bé i el mal.

Consciència moral: Capacitat d’adonar-se que unes formes de vida, valors o principis són més humanitzadors i moralmente millor que altres. Distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: És la capacitat de respondre als nostres actes.

Llibertat externa: tipus de llibertat que es caracteritza per la manca de coacció externa.

Llibertat interna: tipus de llibertat que es caracteritza per la manca de coacció interna, relacionada amb la llibertat de voluntat.

Condicionament: És considera que som lliures en la mesura que estem condicionats per una sèrie de factors.

Raó universal: segons Hepicur i els estoics és aquella llei que regeix totes les coses (l’univers) i que conseqüentment implica l’existència del destí.

Predestinacionisme: És la teoria que defensa que tot està predestinat. Per tant la nostra llibertat és mínima.

Monisme fisicalista: és un tipus de determinisme científic que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

Principi de causalitat: és aquell que diu que tota causa té un efecte i tot efecte be derivat d’una causa.

Determinisme genètic: del determinisme científic. Wilson troba en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.

Volició: acte de la voluntat.

Indeterminisme: aquella teoria que defensa que no estem determinats sinó que som lliures.

Existencialisme: teoria defensada per Heidegger, Jaspers, Comuns i Sartre, considera que l'esser humà esta condemnat a ser lliure, pode

m construir la nostra vida com vulguem.

Autonomia moral: es quan la persona es dona la llei moral a si mateixa.

Nivell preconvencional: la persona te per juste allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes nomes per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.

Nivell convencional: persona considera just allò que concorda amb les lleis propers de la societat. Es membre d'una societat de la qual reconeix i admet les normes i els principis.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals. Son persones autònomes i el seu comportament es regeix pels principis que la seva pròpia consciència reconeix com a universalment vinculants.

Ètica de l'atenció o la cura: Compasió per les persones més properes.

Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Sosté que hem de deixar el nostre entorn tal i com ens l'hem trobat per les futures generacions.

Aquest és un trailer de la película 'Un Buen Hombre':

Vicente (Tristán Ulloa) i Fernando (Emilio Gutiérrez Caba) són amics íntims a més de companys de treball. Ambdós són professors en la Facultat de Dret, i ambdós pertanyen a la classe mitja alta, a la burgesia acomodada. Fernando, major que Vicente, és catedràtic i ocupa una figura paternal en la vida de Vicente.

Una tarda, de forma casual, Vicente és testimoni de com Fernando mata a la seva dona. Incapaç d'anar a la policia, tampoc pot entendre i molt menys perdonar al seu amic, a causa de la seva fèrria religiositat i la seva rigidesa moral. Poc a poc la seva consciència moral cau abaix, fins no distingir entre el bé i el mal.

ACTIVITAT 24:

Un dilema hipotètic (pàg. 189)

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:

- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.

Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.

PREGUNTES

1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Seria una difícil decisió, però l'estima i l'amor que té per la seva dona és major a l'acte moralment dolent de robar. Ja que si la seva dona moris cauria sobre la consciència de Heinz.

2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del qui li passi a la seva dona? Per què o per què no?

En el cas que no l'estimés però que visqués amb ella, hi hauria un vincle afectiu, i tot hi no haver-hi amor, hi hauria una amistat. D'aquesta manera potser que si l'hauria de robar. Heinz no té la culpa de la seva malaltia però si no roba aquest medicament si seria culpable i en part responsable.

3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no?

En aquest cas podríem mirar la situació des de diferents perspectives. La primera imaginem que no l'estima però que viuen junts i estan sempre junts, per tant té afecte amb ella. En aquest és totalment responsable.

Segons un altre perspectiva imaginem que no l'estima però que no té cap tipus de relació amb ella, llavors no té la mateixa responsabilitat.

4. Si suposem que la persona malalta no es la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Se suposa que hem de ser solidaris i bones persones amb els altres i que si trobem una persona que el necessita hauríem d'ajudar-lo. Però no podem anar roban sempre que algú necessiti la nostra ajuda, però si podem ajudar d'una altre manera.

Ja que a la pràctica les persones no som així.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?

Si ho ha de fer però a la pràctica, sincerament crec que no, seria impossible ajudar a tothom. No podem portar a la nostra consciència tots els moments dolents de les persones alienes. Ja que se suposa que totes aquestes persones tenen un Heinz que robin un medicament per salvar la seva vida.

6. El fet que Heinz robi va en contra de la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?

És cert que va contra la llei, però la llei tampoc és moralment correcte ja que deixa morir una persona per qüestions econòmiques a diferencia de Heinz que fa un acte moralment incorrecte per tal de salvar una vida.

En aquest video es planteja un altre dilema, AMISTAD o HONOR?

ACTIVITAT 23:

Valoració personal de SÈNECA

Referent a les idees deterministes de Sèneca, clarament estoic, estic d'acord en un punt en

concret. Nosaltres estem al món com si fossim hostes, però aquest no funciona segons les

nostres idees, sinó que no el podem modificar. Per tant tot allò que té a veure amb la terra i la natura són fets necessaris i que no es poden canviar.

Per això com diu Sèneca hem de viure benauradament segons la naturalesa. Però això no significa que com diu més tard haguem de viure d'una manera austera, en un món capitalista ( en general ), ja que tot i que ens proporcioni una certa llibertat no la proporciona tota perquè no podríem tenir la possibilitat de comprar o fer certes coses.

Tot i això creo que Sèneca proporciona una una idea de llibertat una mica limitada per el meu parer.

ACTIVITAT 22

Comentari pàg 183 DOC.7

Idees principals

En aquest petit fragment de Sèneca, ‘De la vida bienaventurada’ podem extraure com a idees principals que nosaltres les persones hem de conservar amb molta cura aquells bens naturals perquè quan passi un temps canviaran i s’aniran, ja que allò natural no ho podem controlar. Descriu l’èsser humà com aquell que mira més cap en dins i pensa en ell mateix i con una persona lliure a la seva vida.

Anàlisi del text

Quan a una frase diu ‘Incorruptible sigui l’home per les coses externes, i inexpugnable, atent exclusivament a si mateix’ tot i que porte el vocabulari és una mica complicat entenem que l’home és un ésser que es manté recte davant els fets externs com la natura ja que aquest tipus d’element no els pot controlar, en canvi es mostra més preocupat davant la seva vida i ell mateix. Com molt bé diu a l’última línia ‘ artífex de la seva propia vida’ és a dir, amo d’ell mateix, tot i que està condicionat per la natura.

Sèneca era estoic però també romà cosa que el va condicionar en el seu concepte de llibertat. Segons ell no estem totalment determinats, però tot i així ens hem de fer impertorbables davant els fets de la natura. I tenir la voluntat d’evitar convertir-nos en esclaus dels objectes i de la fortuna.

Comparació

Tot i que com he anomenat abans es tracta d’un filòsof estoic, podem definir aquesta posició com aquella que defensa condicionament, ja que ens diu que hi haurà un temps que la natura ens canviara , és a dir fa referencia a allò que no podem canviar. Per altra banda defensa a que som amos de la nostra vida.

Totalment contraria a aquesta posició trobem el determinisme, ja sigui científic o teòleg, tots dos diuen que estem determinats, que estem marcats per el destí, aleshores l’última frase segons aquesta teoria seria ‘ el destí és artífex de la nostra vida’. Al igual que el determinisme cosmològic d’Heràclit.

Títol

La natura incontrolable.

LA BIOGRAFIA DE SÈNECA

Filòsof estoic i escriptor llatí. Va néixer a Còrdova, fill de L. A. Sèneca el Rètor, encara que va viure a Roma en les corts imperials de Calígula i Claudi. Va ser preceptor i, més tard, conseller de Neró.

A Roma va tenir com a mestres al neopitagòric Sotió i als estoics Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que el van iniciar en la doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intel·lectual molt profunda.

L’any 31 dC va obtenir la qüestura i començà la seva brillant carrera d’advocat, que hagué d’abandonar davant l’enveja de Calígula. Des d’aleshores, es consagrà totalment a la filosofia i a les lletres, alhora que també es lliurà a la vida mundana. A causa de l’odi que li professava Messalina, fou acusat d’adulteri amb Júlia Livil·la i condemnat a mort pel senat. La intervenció de Claudi féu que la sentència no s’acomplís, però, així i tot, fou decretat l’exili a Còrsega, on hi va passar vuit anys amargs. A la mort de Messalina va ser cridat a la cort per Agripina per tal que es fes càrrec de l’educació del seu fill Neró. Durant aquest període Sèneca es va dedicar a la política. Indirectament es va veure embolicat en les excentricitats i fins i tot, més per omissió que per acció, en algunes de les actuacions més criminals de Neró. Aquest, però, va creure que Sèneca l’havia traït participant en la conjura de Pisó i li trameté l’ordre de llevar-se la vida. Així ho féu: es va obrir les venes i morí plàcidament a l’estil romà dins un bany d’aigua tèbia, consolant i aconsellant els seus amics.

La seva filosofia:

Tres de les característiques més específiques del pensament de Sèneca són:

1. El fet de destacar la voluntat com a facultat ben diferenciada de l’enteniment;
2. La insistència en el caràcter consubstancialment pecador de l’home
3. La seva ferma oposició a l’esclavitud i la seva afirmació de la plena igualtat de tots els homes: l’única noblesa és la que procedeix de l’esperit i que pot forjar-se cada home.

El fet que Sèneca desenvolupés l’estoïcisme en una direcció religiosa no panteista, que accentuava l’espiritualitat de Déu, que insistia en la necessitat de la clemència, així com la seva afirmació segons la qual tots els homes són germans ja que procedeixen d’un origen comú.

Aquesta és la primera part d'un documental sobre les idees del filòsof Sèneca.



Aquí adjunto la resta del documental:
-2na part.
-3ra part.

ACTIVITAT 21

Extisteix el destí o som lliures?

Sovint les persones en les situacion quotidianes

utilitzem la frase:’ Això ha sigut el destí’, però realment pensen aixo? Creuen que la seva vida esta controlada per alguna cosa misteriosa i abstracta?

Jo no ho crec que ho pensin es nomes una excusa per poder justificar els seus errors o algun tipus de conseqüència.

Però i els religiosos? Cristians, musulmans.. si creuen en el destí? Un desti amb el nom de Deu i Alà que segons ells son qui guien a la persona i qui fa i desfà les accions dels creients i no. Tenen tanta fe i esperança que tot i passant moments dolents i tristos (morts, malalties, preocupacions..) encara hi creuen i hi confien.

Si deu ens va fer lliures perquè hauria d’escollir per nosaltres? No crec que existeixi el destí, nosaltres som éssers humans i tenim dret i llibertat a escollir A o B. Nosaltres som amos indiscutibles de la nostra vida però es cert que hi ha vegades que estem sotmesos a les decisions alienes.

Sinó quin sentit hi hauria en la nostra existència? Què podria aportar el nostre ser al món?

3r TRIMESTRE

Comença un nou trimestre i amb aquest noves oportunitats d'aprendre i conèixer més sobre la filosofia.

ACTIVITAT 20:

Hi ha alguna cosa que no es pugui expressar amb paraules?

Penso que hi ha un aspecte principal el qual no es pot expressar en paraules i aquest és l’amor, la religió o altre sentiment abstracte. Per l’exemple l’amor si que és pot expressar en paraules,ja que quan es diu ‘ t’estimo ‘ estas expressant aquest sentiment. Però realment ho estas fent? Estar clar que en alguns aspectes no es pot expressar només en paraules sinó que te més significat o credibilitat fer-ho d’altres maneres, una persona sap que l’estimes no tan sols perquè s’ho diguis sinó també per la forma de tractar-la, de mirar-a o d’actuar amb ella.

En la religió pasa semblant ja que tu potser no dius res però les persones del teu voltant saben si ets o no i de quina depenen de la teva manera de ser i també de les coses que hi ha al dia dia.

Per això tot i que diu els límits del meu llenguatge són els límits del meu món no sempre serà així perquè en aquests casos i coneixes i saps els sentiments sinó que no utilitzes un llenguatge més aviat corporal no parlat. Tot i així els símbols també apareixeran en aquesta manera d’expressió, només que aquests seran interpretats més subjectivament, ja que sempre que et donin un petó potser aquella persona no t’estima sinó que influeix també l’expència i la relació.

ACTIVITAT 19:

La Cultura Com A Activitat Simbòlica. Exercici 2, pág 139

Idees principals

En aquest fragment Cassirer parla de l’home i del món simbòlic en el que vivim actualment en relació l’art, la religió i els diferents esdeveniments de la nostra vida.

Analisi del text

Aquest fragment comença amb la cita del pensador Rousseau ‘l’home és un animal depravat’ és a dir que és de costums viciosos i moralment reprovables. L’home va més enllà de la vida orgànica. Quant aquest sobrepassa la vida orgànica, física , no és una millora sinó un endarreriment, en altres paraules de Wittgenstein els límits del meu llenguatge són els límits del meu món, no podem parlar d’allò que el meu llenguatge no arriba.

La cultura és una revelió contra la naturalesa necessària i l’ésser humà ha d’acceptar la seva cultura.

L’home ha d’adaptar-se ja que no viu en un univers purament físic sinó també simbòlic on intervenen altres aspectes com la religió, l’art o el llenguatge i que aquest també afecten a la nostra vida. Tots aquests aspectes interrelacionats es el que ell anomena xarxa simbòlica que seria un ordit simbòlic, una serie de teixits que representen el mite, el llenguatge, l’art i la religió i que no poden trobar-se aïllats ja que manquen de sentit, ja que a l’ultima frase diu ‘ S’ha envoltat de formes lingüístiques.. de tal forma que no pot veure o conèixer res sense l’interposició d’aquest mitja artificial’ que seria els símbols.

Per poder conèixer el món necessitem el llenguatge a partir dels símbols, és l'ordit simbòlic.

Títol

L’home i els símbols, un teixits sense fí.

Comparació

En aquest fragment ens parla sovint del llenguatge de simbols, aquest no ho hem de confondre amb signes, ja que símbols són aquells signes (paraules) que remeten a un altre significat ocult, en canvi signes és com l’interpretació literal ( allo que representa alguna cosa per algú).

Quan parlem que ens trobem en un univers simbòlics ens referim que totes les paraules tenen un altre significat a part del literal i no només paraules imatges, sorolls. Quan escoltem les onades del mar els signe seria la onada en si o el mar i el símbol la tranquil·litat potser.