ACTIVITAT 8:

Definicions TEMA 1

Saber ordinari: És un tipus de saber que es funda en l'experiència de la vida quotidiana, es pregunta el que? i no el perquè?

Tècnica: consisteix a saber com fer certes activitats. La tècnica és el desenvolupament pràctic de la ciència. L' interacc

ió entre la ciència i la tècnica és la tecnologia.

Saber artístic: és aquell que està més vinculat amb la narració que amb l'explicació. Tracta d'expressar a bellesa.

Saber científic: busca explicar perquè els fets son d'aquesta manera. Es a dir es pregunta el que i també el perquè. És un saber sistemàtic, rigorós i critic.

Experiment: es un conjunt d'activitats planificades que amb ajuda de les matemàtiques intenta descobrir com es comporten les coses.

Ciències formals: Es refereixen a la forma de raonament i es regeixen per la seva propia coherència i tenen aplicació.

Deducció: és el proces de raonament que permet derivar d'allò més genèric a alguna cosa més particular i concreta, que és la conclusió.

Axioma: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema deductiu.

Inducció incompleta: tipus d'inducció que es recolza una serie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels cassos possibles; per tal d'arribar a lleis generals.

Hipòtesi: és uns dels nivells de mètode hipoteticodeductiu. És una suposició provisional que encara no ha estat verificada.

Teoria científica: és un conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi, enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular. Ex: teoria de l'evolució.

Falsació: és l'ultim pas del mètode hipoteticodeductiu, en que l'hipòtesi es refutada perquè els fets en el mon no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.

Comprensió: consisteix acceptar el sentit de les accions i situar dins dels fets.

Mite: són narracions fantàstica que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

Mètode empiricoracional: té el seu origen a Aristòtil. Combina dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment.

Empirisme: considera necessària l'experiència per davant de la raó, tots els nostres coneixements deriven dels sentits. Diu que no hi ha res innat sinó que tot es adquirit i el sentit es la porta d'entrada del coneixement.

Racionalisme: afirma la primacia de la raó sobre l'experiència. La raó pot donar-nos certesa que els coneixements elaborats per la raó són certs. Defensa l'existència d'idees innates.

Revolució copernicana del coneixement: considera que el coneixement s'analitza a partir del subjecte no del objecte.

Joc de llenguatge: són maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i alhora models que descriuen situacions comunicatives.

Hermenèutica no normativa: És un tipus d'hermenèutica que no posa normes a la comprensió. Trobem a Gadamer i Rorty.

Pretensions de validesa de la parla: segons l'hermenèutica normativa són els elements que fan possible la comprensió i els actes comunicatius. Són:Veritat, Veracitat( ha de ser sincera no hipòcrita), intel·ligibilitat( s'ha d'entendre) i correcció moral.

Teodicea: és un tipus de filosofia teòrica dins de la metafísica que tracta sobre la justificació racional de Déu.

ACTIVITAT 7:

L'objecte de la filosofia

1. Resumeix bruement la biografia de l’autor.

Ludwing Josef Joohanm Wittgenstein, va néixer en el 1889 a Viena. Va nèixer en una família d'alta burgesia, jueva, rica i culta, al costat de set germans. Va fer enginyeria a la universitat de

Berlín i la va continuar a Manchester i es va dedicar a l’investigació aeronaútica durant anys. Però els seus interessos van canviar quan va llegir el llibre de Russell, Principle of Mathematics, i va començar el seu camí per la matemàtica i més tard per la lògica i la filosofia.

Per poder concentrar-se més en els seus estudis va anar a viure sol a Noruega. Quan era allà va esclatar la Primera Guerra Mundial i Wittgenstein és va allistar al exèrcit austro-hongarès. tot i així, va apuntar les seves reflexions filosòfiques a un quadern, i desprès de ser lliberat per els italians va públicar Tractatus logico-philosophicus a 1921 en alemany, i un any més tard en versió bilingüe alemany-anglès.

Va treballar de professor a Aústria i també com jardiner a un convent de Viena.

En 1929 van tornar als seus interessos filosòfics i va reprendre els seus estudis a Cambridge. Va ser anomenat catedràtic, i va ocupar aquest lloc durant deu anys, també per aquesta época va exercir com a infermer voluntari en la Segona Guerra Mundial.

Va morir de càncer a Cambridge l’any 1951. Va ser un home que encara que va gaudir dels reconeixements i amistat dels filòsofs més importants d’aquella época, mai és va sentir cómode dins el món acadèmic, i preferia viure en solitud.

Per accedir a la pàgina web d'aquesta informació clica aquí.

2. Idees principals.

L'autor se centra en que la filosofia ha de tractar d'aclarir les seves respostes i fer-ho amb un vocabulari adequat i aclaridor, el més important de la filosofia no és el contingut sinó la tasca d’interpretació lingüística dels anunciats. Han de pensar més en aclarir els pensaments i no en parlar del món.

3. Quina és la funció de la filosofia? Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat? Comenta la frase subratllada.

Aquest fragment de Wittgenstein pertany al Tractatus logico-philosophicus que forma part de la primera època de l’autor. Fa un anàlisi de la filosofia parlant de l’anàlisi formal del llenguatge. En la primera afirmació ‘ L’objecte de la filosofia és aclariment lògic del pensament’ significa que la filosofia no te un contingut precís sinò que dona idees confoses i poc entenedores. Quan diu ‘ La filosofia no és una teoria, sinó una activitat’, és refereix a que la filosofia no explica una teoria concreta seguint un mètode com podria ser el metode hitoteticodeductiu , sinó que d’això s’ocupa la ciència, i que per tant l’activitat de la filosofia és fer un anàlisi del llenguatge. ‘ El resultat de la filosofia no són , sinó l’aclariment de les proposicons’ és a dir, la filosofia és l’aclariment de les proposicions. Aquelles proposicions que no parlin sobre el món són aburdes, no vol dir que siguin falses però si que són insensates, ja que els límits del llenguatge són els límitis del món. I l’última frase on diu ‘ La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos’ significa que la filosofia ha d’explicar allò que és pensable i han de saber quines és poden dir i quines no.

La filofosia ha de servir de donar el seu llenguatge a la ciència.

4. Quins mètodes esta defensant? Compara amb altres mètodes.

Esta defensant el mètode analiticolingüístic és molt diferent als altres ja que per exemple en el mètode empiricoracional que parteix dels sentits (mostra els canvis) i de l'enteniment (equivalent a la raó i mostra allò que no canvia) a partir del qual podem accedir a dos nivells de la realitat el sensible, allò que canvia i el intel·ligible, l'essència allò que no canvia. El mètode empirista separa l'experiència de la raó i es relaciona amb el mètode analiticolingüístic perquè ambdòs li donen importancia als fets i també hi te semblances amb el hermeneutic perquè posen énfasis en el sentit i l’interpretació.

Els altres mètodes són diferents al analiticolingüític perquè mentre que aquests és centren en explicar i donar resposta des de diferents punts de vistes i amb valors diferents, el analiticolingüístic es centra en com donar-lo, és a dir, de la manera d'utilitzar el llenguatge no donant importància al rere fons de les paraules.

5. Posa un títol al text.

L’aclariment ,tasca de la filosofia

ACTIVITAT 6:

És el jo la primera veritat?

Quan es tracta de filosofar, de raonar i de dir el que és lògic o no, és difícil arribar a una veritat absoluta i més encara saber on comença aquesta veritat.

Segons el mètode racionalista les idees més clares i certes són aquelles que provenen de la raó, mentre que aquelles que vénen dels sentits són més confuses.

Jo se que existeixo perquè tinc contacte amb el meu voltant i perquè em donen com existent.

Rene Descartes diu ‘ jo existeixo perque penso i si existeixo per tant soc’. També podria ser que el jo fosi la primera veritat i l’última, ja que podria ser que tot el que m’envoltes no fossin altres jo que pensen i que pertan existeixen sinò un reflex del meu jo que pensa que això existeix. En tot cas si això fos mentida hi haurien tants 'jo' com persones al món.

‘Cogito’ Significa ‘jo penso’, aquesta és una idea innata ja que pensem sense intenció de pensar, fins i tot quan pensem que no pensem esten pensant que no pensem.

ACTIVITAT 5:

Diferències entre les ciències naturals i les ciències socials

Les ciències naturals es basen basicament en la decucció i inducció. Amb la inducció a partir d’una sèrie de casos trobem una conclusió incompleta o completa si en tenim coneixement de tots els casos, en canvi això seria imposible de realitzar-se a les ciències socials perquè és molt més subjectiva.

Per exemple en les ciències naturals quan

arriben a la conclusió de que tots els corbs són negres ho deduïm per que tots els corbs que veiem són negres, és una cosa objectiva, són negres i és indiscutible, en canvi en les ciències socials tu no pots generalitzar amb les persones per mitjà de l’observació perquè és molt subjectiu i ningú ho veura igual que l’anterior, la neutralitat valorativa és imposible. Per això es diu que el subjecte també forma part de l’obejcte.

Una altre diferència és que a les ciencies naturals hi ha un mètode que s’anomena hipoteticodeductiu i que segueix uns passos en canvi a les ciències socials hi han diversitat d’opinions, alguns pensen que hi ha d’haber un metode específic per les ciències socials (hermenèutica) i altre diu que s’ha d’aplicar el mètode hipoteticodeductiu a les ciències socials (empiricoanalítica). Hi han dos tècniques dins les ciències socials: les quantitatives i les qualitatives.

ACTIVITAT 4:

Mètode de les ciències formals

Mètode de les ciències socials

Mètode hipoteticodeductiu

ACTIVITAT 3:

Pag 17

Nº 1 Escriu una definició de 'saber' utilitzant les teves pròpies paraules.

És un conjunt de coneixements d'allò que percebem amb contacte amb la realitat i poden donar arguments a l'altre.

Nº 2 Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?

Que l'experiència i la raó es troben barrejades, tot allò que trobem per l'experiència es ordenat a traves de la raó, per exemple quan associem un l'objecte del bolígraf amb la paraula 'bolígraf' ho fem a traves de la raó.

Nº3 Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.

L'experiència de l'estètica, el saber artístic, i la captació de la bellesa que ens transmet informació.

Nº4 Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.

Si, el saber científic busca el perquè i el tècnic es aquell que desenvolupa la pràctica del saber científic, es qüestiona el Com? Quan hi ha una interacció entre dos tipus de saber, la ciència i la tècnica s'anomena tecnologia.