Extisteix el destí o som lliures?
Sovint les persones en les situacion quotidianes
utilitzem la frase:’ Això ha sigut el destí’, però realment pensen aixo? Creuen que la seva vida esta controlada per alguna cosa misteriosa i abstracta?
Jo no ho crec que ho pensin es nomes una excusa per poder justificar els seus errors o algun tipus de conseqüència.
Però i els religiosos? Cristians, musulmans.. si creuen en el destí? Un desti amb el nom de Deu i Alà que segons ells son qui guien a la persona i qui fa i desfà les accions dels creients i no. Tenen tanta fe i esperança que tot i passant moments dolents i tristos (morts, malalties, preocupacions..) encara hi creuen i hi confien.
Si deu ens va fer lliures perquè hauria d’escollir per nosaltres? No crec que existeixi el destí, nosaltres som éssers humans i tenim dret i llibertat a escollir A o B. Nosaltres som amos indiscutibles de la nostra vida però es cert que hi ha vegades que estem sotmesos a les decisions alienes.
Sinó quin sentit hi hauria en la nostra existència? Què podria aportar el nostre ser al món?
No hay comentarios:
Publicar un comentario