ACTIVITAT 22

Comentari pàg 183 DOC.7

Idees principals

En aquest petit fragment de Sèneca, ‘De la vida bienaventurada’ podem extraure com a idees principals que nosaltres les persones hem de conservar amb molta cura aquells bens naturals perquè quan passi un temps canviaran i s’aniran, ja que allò natural no ho podem controlar. Descriu l’èsser humà com aquell que mira més cap en dins i pensa en ell mateix i con una persona lliure a la seva vida.

Anàlisi del text

Quan a una frase diu ‘Incorruptible sigui l’home per les coses externes, i inexpugnable, atent exclusivament a si mateix’ tot i que porte el vocabulari és una mica complicat entenem que l’home és un ésser que es manté recte davant els fets externs com la natura ja que aquest tipus d’element no els pot controlar, en canvi es mostra més preocupat davant la seva vida i ell mateix. Com molt bé diu a l’última línia ‘ artífex de la seva propia vida’ és a dir, amo d’ell mateix, tot i que està condicionat per la natura.

Sèneca era estoic però també romà cosa que el va condicionar en el seu concepte de llibertat. Segons ell no estem totalment determinats, però tot i així ens hem de fer impertorbables davant els fets de la natura. I tenir la voluntat d’evitar convertir-nos en esclaus dels objectes i de la fortuna.

Comparació

Tot i que com he anomenat abans es tracta d’un filòsof estoic, podem definir aquesta posició com aquella que defensa condicionament, ja que ens diu que hi haurà un temps que la natura ens canviara , és a dir fa referencia a allò que no podem canviar. Per altra banda defensa a que som amos de la nostra vida.

Totalment contraria a aquesta posició trobem el determinisme, ja sigui científic o teòleg, tots dos diuen que estem determinats, que estem marcats per el destí, aleshores l’última frase segons aquesta teoria seria ‘ el destí és artífex de la nostra vida’. Al igual que el determinisme cosmològic d’Heràclit.

Títol

La natura incontrolable.

LA BIOGRAFIA DE SÈNECA

Filòsof estoic i escriptor llatí. Va néixer a Còrdova, fill de L. A. Sèneca el Rètor, encara que va viure a Roma en les corts imperials de Calígula i Claudi. Va ser preceptor i, més tard, conseller de Neró.

A Roma va tenir com a mestres al neopitagòric Sotió i als estoics Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que el van iniciar en la doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intel·lectual molt profunda.

L’any 31 dC va obtenir la qüestura i començà la seva brillant carrera d’advocat, que hagué d’abandonar davant l’enveja de Calígula. Des d’aleshores, es consagrà totalment a la filosofia i a les lletres, alhora que també es lliurà a la vida mundana. A causa de l’odi que li professava Messalina, fou acusat d’adulteri amb Júlia Livil·la i condemnat a mort pel senat. La intervenció de Claudi féu que la sentència no s’acomplís, però, així i tot, fou decretat l’exili a Còrsega, on hi va passar vuit anys amargs. A la mort de Messalina va ser cridat a la cort per Agripina per tal que es fes càrrec de l’educació del seu fill Neró. Durant aquest període Sèneca es va dedicar a la política. Indirectament es va veure embolicat en les excentricitats i fins i tot, més per omissió que per acció, en algunes de les actuacions més criminals de Neró. Aquest, però, va creure que Sèneca l’havia traït participant en la conjura de Pisó i li trameté l’ordre de llevar-se la vida. Així ho féu: es va obrir les venes i morí plàcidament a l’estil romà dins un bany d’aigua tèbia, consolant i aconsellant els seus amics.

La seva filosofia:

Tres de les característiques més específiques del pensament de Sèneca són:

1. El fet de destacar la voluntat com a facultat ben diferenciada de l’enteniment;
2. La insistència en el caràcter consubstancialment pecador de l’home
3. La seva ferma oposició a l’esclavitud i la seva afirmació de la plena igualtat de tots els homes: l’única noblesa és la que procedeix de l’esperit i que pot forjar-se cada home.

El fet que Sèneca desenvolupés l’estoïcisme en una direcció religiosa no panteista, que accentuava l’espiritualitat de Déu, que insistia en la necessitat de la clemència, així com la seva afirmació segons la qual tots els homes són germans ja que procedeixen d’un origen comú.

Aquesta és la primera part d'un documental sobre les idees del filòsof Sèneca.



Aquí adjunto la resta del documental:
-2na part.
-3ra part.