ACTIVITAT 14:

Comentari de text. Exercici 6, pàgina 130.

Idees principals

Aquest fragment de Luis Racionero, posa èmfasi en la civilització, és a dir de la ciutat com a mitja de culturització, progrès i refinament de l'ésser humà.

Anàlisi del text

A la primera linea quan diu 'la seva existència assenyala les zones mé cultes del globus', ja que la ciutat es considera un punt d'unió i d'intercanvi d'idees aquest diàleg aporta coneixements alhora que punts de vista. La ciutat determina el progrés de la cultura.

'La ciutat, cruïlla i dipòsit' , en que conviuen diferents punts de vista, emmagatzema els coneixements culturals.

Segons Racionero l'home és salvatge per naturalesa però que gràcies a la ciutat ens tornem civilitzats i educats, aquesta idea la vem reflectida a la frase: 'dins d'ella es domestica el salvatgisme de l'home'.

Dins la ciutat i ha infinitat de creences, d'opinions , d'ètnies ( 'El seu lema és la varietat i l'intercanvi' ), tots aquests grups han d'intercanviar opinions i idees per el bé de la civilització i d'ells mateixos, i així també tenir més coneixement.

Comparació

Segons aquest text viure en societat no és una exigència de la naturalesa, comparteix les idees de Jean-Jacques Rousseau ja que un home natural solitari en principi no necessita a la societat però aquesta vida civilitzada fa que les condicions de vida millorin i que la població evolucioni.

Tot i que té més similituds amb aquesta teoria també li podríem aplicar la de Thomes Hobbles ja que diu que l'home és salvatge per naturalesa ('És domestica del salvatgisme de l'home').

Títol

La ciutat, necessària per l'home.

ACTIVITAT 13:

Comentari de text. Exercici 14, pàgina 92.

Biografía de Karl Popper.

Karl Popper és generalment considerat com un dels més grans filòsof

s de la ciència del segle 20, un filòsof social i polític de dimensions considerables, dedicat s les formes d'escepticisme, el convencionalisme i el relativisme en la ciència i en els assumptes humans en general, un advocat compromès, un defensor de la la "Societat Oberta ', i un crític implacable del totalitar

isme en totes les seves formes.

Va neixer a Viena el 1902 i va morir a Londres el 1994. Filosof austriac. El seu pare era un advocat jueu Simon Popper i la seva mare Jenny Schiff. Va Estudiar filosofia en La universitat de Viena y va exercir mes tard a la de Canterbury. Es va relacionar amb partits comunistas, pero es

va allunyar quan hi va haber un enfrontament violent entre aquest i la policia.

El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixa

r a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis.

El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Poli

tical Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica.

El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fi

ns a la seva mort, el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres.

Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera e

dició i concedit per la Generalitat de Catalunya.

Una de les moltes característiques notables del pensament de Popper és l'abast de la seva influència intel.lectual. A la tècnica moderna i altament científics del món especialitzats poques vegades són conscients de la tasca dels filòsof

os, com ho han fet en el cas de Popper, per donar testimoni dels efectes positius enormement pràctic que aquesta tasca filosòfica ha hi havia al seu compte. Però tot i que va escriure en fins i tot les qüestions més tècniques amb claredat. L’abast del treball de Popper és tal que ara és comú trobar que els comentaristes tendeixen a tractar amb els elements epistemològics, científics i socials del seu pensament.

Idees principals

Aquest text de Popper diu que un enunciat no pot ser científic si no pot ser refutat per l’experiència. Critica el raonament inductiu ja que diu que ha partir d’uns enunciats singulars no poden arribar a un enunciat universal, en canvi si que es pot fer totalment el contrari és a dir a partir de falsedats d’enunciats singulars arribar a una falsedat universal. Aquest text és una crítica del Cercle de Viena.

Anàlisi del text

'Aquestes consideracions ens suggereixen que el criteri de demarcació que hem d'adoptar no és el de la verificabilitat, sinó el de la falsabilitat dels sistemes.' És una de les primeres frases del fragment i significa que un enunciat ha de tenir les condicions per poder ser refutat en un futur.

També diu que s'ha de contrastar, és a dir que s'ha de posar a proba, per això s'utilitza el criteri de demarcació en el qual una hipòtesi es pot falsar, segons Popper no es pot trobar un enunciat per sempre. El contrari del que deia el Cercle de Viena.

Segons Popper ' Plourà o no plourà demà' és un enunciat buit, no diu res, tot i que és cert però a la vegada no prediu res. En canvi l'enunciat 'Plourà demà' és empíric perquè pot ser refutat.

Cap enunciat no pot ser verificat però si falsat. Un enunciat és sinònim d'hipòtesi. Per Popper l'inducció és falsa i poc fiable.

Parla del modus tollens que és el següent:

A= Hipòtesi

B= Experiència

Si l'experiència no concorda (¬B) amb l'hipòtesi, l'hipòtesi queda refutada (¬A).

Comparació amb altres teories

Popper explica el coneixement científic a partir del racionalisme critic, és a dir del racionalisme critic ja que posa a una prova critica els coneixements i diu que res no pot ser verificat però que si pot ser falsat. Totalment el contrari que el cercle de Viena que arriba al coneixement científic a partit de d’inducció i basant-se en l’experiència, és a dir un mètode empirista ja que segons aquest tot el nostre coneixement prové de l’experiència. Mentre que el cercle de Viena diu que un enunciat si no es pot verificar es que esta mancat de sentit , Popper diu que un enunciat si no es pot falsar vol dir que no és un enunciat científic.

Títol

Els enunciats singulars han de poder ser falsats.

ACTIVITAT 12:

Definicions TEMA 2

-Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del mon, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

-Ultimitat: És l'intent d'arribar a les qüestions ultimes, a aquelles la resposta de les quals no admeten seguir preguntant més.

-Coneixement: És la veritat trobada, aprehensió d'un estat de coses, entre un subjecte i un object.

-Creença: És un grau de coneixement en el qual jo crec X, n'estic segur però no puc demostrar-ho objectivament.

-Interes emancipador: És un dels interessos del coneixement segons Apel i Habermas que serveix per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

-Dogmatisme: Manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer la veritat absoluta.

-Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenen de cada cultura, època o grup social.

-Realisme: És la posició del sentit comú que diu que podem arribar a les coses en si mateixa tal com son(essencia), posa èmfasi en l'objecte y no en el subjecte.

-Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com es, ja que la realitat no existeix independentment del subjecte, sinó que depèn d’aquest.

-Noema: És l'objecte de la consciència.

-Prejudici: Són judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització. Condicionen la Nostra visió del món.

-Ignorància: És un estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

-Autoritat: És un criteri de la veritat en que una afirmació s'accepta com a certa perquè prove d'algú qui considerem expert en la matèria.

-Evidencia sensible: És un criteri de la veritat en que una afirmació és certa perquè la puc percebre per els sentits.

-Veritat com a correspondència: Segons aquesta teoria es veritat quan hi ha una concordança entre el que es diu i el que es amb la realitat.

-Criteri contextual: Res es cert o fals aïlladament sinó que les idees estan interconnectades. Hegel: ‘el que és vertader és el tot’.

-Consens: És un acord entre diferents interlocutors sobre un determinat tema

-Realitat contingent: És aquella que es però que pot no ser. Per exemple l’ésser humà.

-Realitat psíquica: En aquesta es real la consciència però no ho es l'objecte, ja que son els pensaments, els somnis...etc Correspon amb el món 2 de Popper.

-Realitat virtual: És el conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que ens dona la il·lusió de realitat física.

-Món 3: És la interacció entre el mon 1 allò físic i el mon 2 estats mentals. Serien els productes culturals.

ACTIVITAT 11:

Exercici 7. Pàgina 51

Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la resposta.

-Triangle equilàter: És absolutament real, és a dir una realitat necessària i universal, sempre sera així.

-La mort: És real, a través de l'experiència dels altres que has vist que han mort. Tot i que subjectivament no l'he viscut, l'he sentit.

-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: És possible però no probable, és a dir una possibilitat.

-Lara Croft: És una realitat virtual, ja que sembla real (el videojoc ) però només o sembla gràcies a un suport tècnic.

-Napoleó Bona Parte: És una realitat perquè hi ha documentació de l'historia a partir de testimonis escrits.

-Un miratge: És una aparença, una realitat psíquica, una il·lusió òptica.

-Una flor de plàstic: És una realitat física tot i que presenta l'aparença d'una flor real.

-El meu aprovat: És una realitat física en el sentit que perceps el bolletí. El nom aprovat significa un seguit d'habilitats i esforços reals sobre un temps.

-La meva alegria per l'aprovat: És una realitat psíquica.

-Els records de l'estiu: És una realitat psíquica, perquè és un record d'alguna experiència que ja has viscut.

-El somni d'aquesta nit: És una realitat psíquica. Segons el món 1 és aparença i del món 2 real.

-Els amics del xat: els amics en si és una realitat contingent, però el fet que et comuniquis amb ells amb ajut d'un suport tècnic, en aquest cas un xat, fa que sigui una realitat virtual.

-La meva imatge en un mirall: Com a imatge és real però des del punt de vista del meu jo és una aparença.

-El que sento en veure una pel·lícula: És una realitat psíquica perquè és un sentiment.

-Una pel·lícula: És una realitat virtual, ja que és una virtualització dels fets reals, una sèrie de fotogrames que creen una il·lusió òptica.

ACTIVITAT 10:

Comentari de text de la pàg. 43.

Biografia de Matin Heidegger.

Va néixer a Alemanya el 1889. Quan era estudiant secundari a Konstanz, el rector li va regalar

l'obra de Brentano Sobre els diversos sentits de l'ens en Aristòtil, fet que el mateix Heidegger

considerava com el punt de partida del seu camí filosòfic. Als vint anys va ingressar al seminari dels jesuïtes a Friburg, però a les dues setmanes el mestre de novicis li va demanar que abandonés la congregació, perquè la seva salut era feble. Va ingressar llavors al seminari

diocesà de la mateixa ciutat i va estudiar Teologia a la universitat. Allà va cursar els dos primers anys fins que, el 1911, va deixar la Teologia per la Filosofia. Durant la Primera Guerra es va oferir com a voluntari, però, per problemes de salut, en comptes d'enviar-lo al capdavant el van assignar a la censura de la correspondència. Entre 1919

i 1923 va ser assistent de Husserl a la Universitat de Friburg, amb qui es va iniciar en el mètode fenomenològic, que després faria seu.

Des d'un principi la seva tasca docent va cridar l'atenció i la seva fama es va estendre per tota Alemanya. El que atreia era el seu afany per replantejar tot des del començament. En el seu esquema cobraven vida els autors antics, desgastats i repetits mecànicament en la quotidianitat de les aules. El 1927 va publicar la seva obra més famosa, Ser i Temps. Al retirar-se de la Càtedra de Filosofia de la Universitat de Friburg, per l'avançat de la seva edat, Husserl va recomanar a Heidegger per al càrrec i va assumir la titularitat.

Hitler va prendre el poder a Alemanya el 1933. El seu govern va nomenar a Heidegger Rector de la Universitat de Friburg i aquest va acceptar el càrrec. En el seu discurs inaugural va utilitzar un llenguatge molt proper al del nazisme de l'època, parlant del "destí de la nació" i de "la missió espiritual del poble alemany". Al cap de poc temps, Heidegger comprendre que, amb la nova estructura política, el control de la universitat no requeia ja sobre el rector sinó sobre els estudiants afiliats al partit nazi, de manera que, l'any següent d'haver assumit, va presentar la seva renúncia, continuant amb la tasca docent. Aquest pas per el nacional socialisme, li va valer el rebuig de molts al terme de la Segona Guerra Mundial, especialment a França (l'altre gran centre filosòfic amb Alemanya), on la seva filosofia era molt poc difosa. No obstant això, amb el pas dels anys es va començar a distingir la seva actuació política de la seva filosofia, va ser revalorada i admirada per la seva profunditat.

Va morir el 1976 i, per comanda seu, va ser enterrat segons el rite de l'Església Catòlica al costat del campanar de l'església de la seva ciutat natal. Un dels seus nebots, sacerdot, va presidir l'ofici.

El tema al voltant del qual gira el seu pensament és l'ésser. Per això els que ho escoltaven sentien reviure els clàssics, ja que a començaments del segle XX semblava impossible sentir parlar del "ser" fora dels cercles neoescolásticos. Però Heidegger no feia olor de vell perquè el seu mètode era contemporani: el fenomenològic. Ell va denunciar "l'oblit de l'ésser" en què havia incorregut la metafísica en deixar de pensar la "diferència ontològica", la diferència entre l'ens i l'ésser. Ell va descobrir en aquest oblit l'arrel de l'actitud que l'home occidental havia adoptat enfront de la Natura en la Modernitat. D'aquí que ell entengui que la Ciència i la Tècnica no són l'oposat de la metafísica, sinó més aviat la seva continuïtat històrica. En els escrits posteriors a Ser i Temps, Heidegger assigna major protagonisme en ser que a l'home, i no planteja tant la necessitat de generar un canvi d'actitud davant del ser sinó l'esperança que sigui el propi ser el que se'ns mostri d'un manera diferent i ens permeti establir amb ell una relació més rica.

Els estudiosos solen dividir l'itinerari filosòfic de Heidegger en dues etapes: "El Primer Heidegger", el de Ser i temps, que estudiava en ser a l'horitzó humà ; i "El Segon", que en les obres posteriors seguirà reflexionant l'ésser però d'una manera més directe, abordant altres temàtiques, com la Poesia i la Tècnica.

Idees principals

En aquest text Heidegger reflexiona sobre la paraula veritat i el seu significat. Segons aquest filòsof el que és cert és real, i és cert quan concorda la proposició amb la cosa.

D'aquesta manera que concordança, veritat i realitat està relacionat.

Anàlisi del text

Heidegger en aquest text exposa les seves idees de la veritat. Heidegger anomena il·latència a l'acció de treure el vel, és a dir allò ocult i amagat, a la veritat. De manera que la paraula veritat es refereix i fa que una cosa certa sigui certa. Però que és cert? Es pregunta Heidegger i respon que ' El que és cert és real; és a dir la certesa que tenim respecte l'objecte, subjectivament.

Heidegger posa l'exemple de l'or fals, en aquest cas el vel de l'aparença no ens deixa veure la veritat i pensem que és or vertader. Això no vol dir que l'or fals no sigui real, sinó que és una aparença de l'or vertader.

Però el que és cert o fals no ho diem de la cosa en si sinó de les proposicions. D'aquesta manera no puc arribar a conèixer la realitat perquè només puc arribar a conèixer el meu punt de vista.

Llavors la meva veritat és la meva proposició, ja que aquesta concorda amb la realitat.

És més important el llenguatge que la cosa, ja que per que sigui veritat la proposició ha de concordar amb la realitat, d'això anomenem concordança. La cosa no concorda sinó l'enunciat.

Aquesta concordança ha de ser doble entre: proposició-cosa, cosa-proposició.

Comparació

Heidegger és defensor de la correspondència entre pensament i realitat, pel que fa criteris de la veritat, i de la veritat com a correspondència o adequació, pel que fa les teories de la veritat.

Alhora de comparar-lo amb els criteris de la veritat podem fer-ho amb la coherència lògica, ja que aquesta es bastant contraria perquè diu que tot i que si un enunciat no és cert però és coherent es dirà que això si és veritat. Diem que és contrari perquè pel que fa Heidegger diria que si l'enunciat no concorda amb la realitat o la cosa no seria veritat.

Si ho comparem basant-nos en la teoria pragmatista de la veritat, tenen una mica més en comú. Els dos accepten la teoria de l'adequació però amb diferent matisos. Segons la teoria pragmatista una cosa és real si l'enunciat plantejat ens és útil per resoldre algun problema, aquesta té una concepció dinàmica de la veritat, ja que canvia segons la situació.

En canvi Heidegger creu que el llenguatge és la casa de l'ésser i que en aquest és on es troba la veritat.

Títol

Veritat, realisme, idealisme.