Aquest mite de la caverna correspon al llibre de la República de Plató, es tratca d’una al·legoria, una metàfora tota ella. En la qual Plató ens mostra dos mons, el món intal·ligible i el món sensible.
El món sensible correspon a les ombres que veuen els homes de la cavera que es troben atats, símbol que representa com l’ànima de la persona es troba presonera del cos. Aquestes ombres representades són un símbol que mostra que nosaltres les persones nomes veiem les coses sensibles, les coses que representen les idees, perque aquestes idees s´n els objectes del món intel·ligible alumbradaes per la llum, que es el Sol i que a la vegada representa l’idea de Bé.
D’aquesta manera ens mostra que nosaltres només podem apreciar les ombres , les aparences de les coses perque les idees en si nomes es troben a l’avast dels deus i dels filòsofs.
Tot i així Platóens mostra com un dels cavernicoles va al món intel·ligible perque representa que mor i que la seva ànima s’allibera de les cadenes del cos. És a aquest món on els objectes passen i on es troba la llum, la veritat. De manera que descobreix la veritat, però aquesta no és fàcil de descobrir ja que diu que quan mira el sol queda deslumbrat i no veu bé.
Aquest quan torna a la caverna sap que tot allò que veuen només són aparences i els altres li jtjen perque per ells allò és la veritat, allò que reben per el món dels sentits. Seria semblant a allò que li passa a un filòsof, que quan troba la veritat es jutjat per l’Estat i acusat de mentider.
Aquí hi ha un video que mostra l'explicació del mite de la caverna: Clica aquí
null
No hay comentarios:
Publicar un comentario