ACT.34 Parmènides i el Monisme Ontològic

TEXT Nº 7

Idees principals

En aquest text de Parmènides podriem parlar que es tracta d’un discurs d’un judici ja que comença dient: ‘només resta un discurs possible’ també parla de la Justícia amb majúscules i per últim quan diu ‘veredicte sobre el cas’. Són aquestes tres característiques que em fan pensar en aquest text com un judici sobre l’ésser i el no-ésser.

Títol

Sentencia final: ésser.

Anàlisi del text.

Primerament Parmènides ens mostra una série de característiques de l’ésser que el distingeixen. Aquestes són les següents: aquest ésser diu que ha estat inengendrat és a dir que no a estat engendrat que no ha nascut sinó que sempre ha estat així, i per tant ,com després diu, no és moridor no mort és inmortal. És únic només hi ha un i inmòbil ja que no pot superar els seus límits. Com he dit anteriorment és etern i a la vegada present continuu és a dir ara, ja que quan parlem de l’ésser diem l’ésser és no l’ésser va ser o serà. Ja que no té un origen sinó que sempre ha estat. Parmènides diu que no permetra que ningú digui que no és , ja que sinó no podria ser expresat ni pensat i en canvi l’ésser si es possible.

Ja gairebé al final del text intervé la Justícia ja que aquesta no permet que l’ésser es destruexi entre d’altres cosses perquè no es pot passar de l’ésser al no-ésser ja que és etern i inmutable, el fet d’aquesta impossible destrucció és que l’ésser és totalment perfecte.

Finalment el veredicte entre el és i el no és ens porta a dos vies aquella inexplicable i imperfecta, la via del no-ésser i l’altre via com diu al text autèntica , aquella de l’ésser també la podem identificar com la via de la veritat.

Comparació:

Primer compararé aquest text amb el text analitzat anteriorment del mateix autor, en el qual podem observar una semblança ja que en tots dos textos parla de l’ésser i el no-ésser tot i que en el text anterior potser se centraba més en aquelles persones que creuen el no-ésser o que per ells és i no es és el mateix i no el mateix, en canvi en aquest text Parmènides es centra en les característiques de l’ésser i el salva per dir-ho d’alguna manera del no-ésser.

Per altra banda podem comparar la idea de Parmènides d’aquest text amb altres como Heràclit o Anaximandre. Els dos filòsofs es centren en buscar un origen de totes les coses que en cas de Heràclit és el foc i en el cas d’Anaximandre és l’ápeiron, alló indeterminat. En canvi la idea de Parmènides va més enllà, i es centra en l’idea de l’ésser, el monisme ontòlogic.

A continuació una presentació de la vida i el pensament del filòsof Parmènides.

També al següent enllaç podreu trobar el Poema de Parmènides original i traduit: Clica aquí.

Parmenides

View more presentations from Profesora Alejandra Placencia Cabello.