En aquest curs hem viscut infinites experiències, ja sigui dins de l'aula amb continus debats sobre el món , les nostres actituds i allò que hem o hauríem de fer; o fora al viatge que vam fer a Alemania i Dinamarca.
Hem conegut a nous professors i noves matèries. Com aquesta la filosofia responsable de fer-me reflexionar dia rere dia i classe rere classe. Però definitivament he arribat a una conclusió: me he adonat que al llarg d'aquest curs he sigut sempre feliç i que la felicitat no és un fi sinó que es troba dia a dia al costat nostre.
Espero que passeu tots un bon estiu, ens veiem al setembre!
1. Virtut (Homer): S'entén com 'excelència', com a capacitat de sobresortir i ser millor.
2. Intel·lectualisme moral: Posició que identifica el saber amb la virtut, defensada per Sòcrates.
3. Eudemonisme: Identifica el be moral amb la felicitat i aquesta amb la capacitat d'autorealització,
4. Hedonisme: Ser feliç es experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor, segons Epicur. Identifica el be moral amb el plaer.
5. Felicitat (Aristòtil): És arribar al bé suprem desenvolupant el coneixement (capacitat intel·lectual).
6. Virtut moral: És un terme mitja entre dos extrems un per defecte i l'altre per excés.
7. Apatia: Facultat de no sentir dolor, fer-se insensible per aconseguir la felicitat segons els estoics.
8. Simpatia: Tenir la capacitat empàtica de posar-se en el lloc de qualsevol altre segons utilitaristes..
9. Utilitarisme: És aquella teoria de la felicitat que consisteix a arribar a la més alta felicitat per el major nombre de persones. Defensada per Mill i Bentham.
10. Aritmètica de plaers: És aquella teoria proposada per Bentham que no distingeix entre qualitat de plaers però si en quantitat, per tant els plaers es poden mesurar. 11. Ètica deontològica: És una teoria ètica objectiva que pot exigir-se universalment i es preocupa del deure. La moral s'ha de besar en el deure i no amb la finalitat.
12. Imperatiu hipotètic: És un ordre que ens ordena i obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Són consells.
13. Imperatiu categòric: És un ordre que obliga de forma universal i incondicional, mana sense condicions sense prometre res a canvi. Són ordres morals.
14. Dignitat humana: Hem de ser tractats com un fi i no com un mitja. Els éssers humans no tenim preu.
15. Intuisiunisme dels valors: Els valors no es capten a traves de la raó o sentits sinó per mitja d'una facultat anomenada intuïció emocional.
En aquest text Epicur ens parla de la felicitat i els plaers en el qual segon ell el plaer significa felicitat. Tot i així ens parla de diferents tipus de plaers i fins i tot diu que hi ha plaers que millor rebutjar-los perquè ens poden portar dolor o perquè amb aquesta espera aconseguirem un plaer millor. Segons Epicur ens movem per trobar aquest plaer i que ho escollim a través d'una raó calculadora.
TÍTOL
Plaer igual a felicitat
ANÀLISI DEL TEXT
Ja a la primera línia ens diu que hem de tenir coneixement desitjable per la salut del cos que acaba amb la felicitat. Tot els actes i les eleccions que fem ho fem amb la finalitat de no sentir dolor. Ja que segons Epicur diu' El plaer és principi i culminació de la vida feliç' és a dir que en el moment que no sentim plaer no podem ser feliços, ja que un aspecte va lligat i connectat a l'altre. Diu també que el plaer és la raó per la qual ens guiem a triar una cosa o una altre amb la finalitat d'obtenir més plaers. Però per això ens hem de conèixer a nosaltres mateixos. Diferencia diferents tipus de plaer, ja que hi han uns que aporten més felicitat que d'altres i de vegades es preferible dolor perquè al llarg del temps obtindrà un plaer millor. Per tant les persones hem d'utilitzar el seny, l'intel·lecte calculador, per arribar a un màxim de plaer. Sempre jutjant allò millor i preferible.
COMPARACIÓ
Aquest text d’Epicur és un text del qual parla d’una teoria de la felicitat que és l’epicureisme dins del hedonisme, aquesta depen del plaer (hedon). Segons aquesta teoria hem d’utilitzar la raó calculadora per tal de saber escollir amb la finalitat d’obtenir un plaer molt gran.
Aquesta teoria la podem comparar amb la teoria dels estoics, ja que són majoritariament contraries. Per a cada teoria hi ha una manera diferent d’assolir la felicitat i diferents concepcions per el que ells anomenen savis.
Segons els estoics assolir la felicitat significa ferte insensible a tots els patiments aliens i interns, ja que tu no pots decidir res per tant el savi serà qui sàpiga controlar millor els seus sentiments, aquella persona apàtica. La diferència principal que trobem entre les dues teories és que mentre els estoics pensen que no poden elegir res perquè pasa tot necessàriament. Epicur diu que s’ha d’elegir necessàriament utilitzant el seny per tal d’obtenir més plaer i més felicitat.
Altre teoria amb la que podriem comparar és l’utilitarisme que tot i que es troba dins de l’hedonisme trobem una gran diferència. Mentre que l’utilitarisme busca el plaer i la felicitat per un major nombre de persones, l’epicureisme busca el plaer individual.
Aquesta és la primera part d'un petit documental sobre la concepció de la felicitat del filòsof Epicur. Aquí teniu la continuació: -2na part. -3ra part.
Per a cada persona, per a cada filosof la felicitat és diferent. Podem pensar en teories d'autorealització, d'autosuficiència o la búsqueda del plaer. Però no necessàriament ens hem de decantar per una única teoria.
Podem ser feliços menjant al Bulli i satisfer el nostre plaer o també al arribar la nostra meta, una dissenyadora de prestigi en el meu cas.
La felicitat no només depèn de nosaltres també de les persones del nostre entorn. Vivim en societat i no en un individualisme en el que nomes pensem per nosaltres mateixos. D'altres vegades depèn de la teva personalitat, una persona pessimista passi el que li passi mai serà feliç, en canvi una de optimista per un petit acte pot estar content amb ell mateix i feliç.
Totes les persones actuem en funció de trobar el bé en
nosaltres i de sentir-nos còmodes amb nosaltres mateixos, però també per assolir la felicitat. Però a vegades resulta difícil de aconseguir-la quan no sabem que es per nosaltres aquesta.
Hi ha persones que no saben que fer amb la seva vida, si anar a X carrera o escollir Y treball perquè no saben quina d'aquestes oportunitats li proporcionara millor benestar i per conseqüència més felicitat.
Però a vegades ser feliç no significa saber que fer amb la teva vida sinó viure sense pensar anar fent, sent lliure i sentir-te content. A vegades ser feliç significar acabar el dia i pensar ‘Ha sigut un bon dia’.
Potser una persona no sap de quin model és la seva clau de la felicitat però ho és de feliç.
Temperament:Conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.
Amoralitat: Sense sentiti moral, no saber distingir entre el bé i el mal.
Consciència moral: Capacitat d’adonar-se que unes formes de vida, valors o principis són més humanitzadors i moralmente millor que altres. Distingir entre el bé i el mal.
Responsabilitat: És la capacitat de respondre als nostres actes.
Llibertat externa: tipus de llibertat que es caracteritza per la manca de coacció externa.
Llibertat interna: tipus de llibertat que es caracteritza per la manca de coacció interna, relacionada amb la llibertat de voluntat.
Condicionament: És considera que som lliures en la mesura que estem condicionats per una sèrie de factors.
Raó universal: segons Hepicur i els estoics és aquella llei que regeix totes les coses (l’univers) i que conseqüentment implica l’existència del destí.
Predestinacionisme: És la teoria que defensa que tot està predestinat. Per tant la nostra llibertat és mínima.
Monisme fisicalista: és un tipus de determinisme científic que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.
Principi de causalitat: és aquell que diu que tota causa té un efecte i tot efecte be derivat d’una causa.
Determinisme genètic: del determinisme científic. Wilson troba en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.
Volició: acte de la voluntat.
Indeterminisme: aquella teoria que defensa que no estem determinats sinó que som lliures.
Existencialisme: teoria defensada per Heidegger, Jaspers, Comuns i Sartre, considera que l'esser humà esta condemnat a ser lliure, pode
m construir la nostra vida com vulguem.
Autonomia moral: es quan la persona es dona la llei moral a si mateixa.
Nivell preconvencional: la persona te per juste allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes nomes per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.
Nivell convencional: persona considera just allò que concorda amb les lleis propers de la societat. Es membre d'una societat de la qual reconeix i admet les normes i els principis.
Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals. Son persones autònomes i el seu comportament es regeix pels principis que la seva pròpia consciència reconeix com a universalment vinculants.
Ètica de l'atenció o la cura: Compasió per les persones més properes.
Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Sosté que hem de deixar el nostre entorn tal i com ens l'hem trobat per les futures generacions.
Aquest és un trailer de la película 'Un Buen Hombre':
Vicente (Tristán Ulloa) i Fernando (Emilio Gutiérrez Caba) són amics íntims a més de companys de treball. Ambdós són professors en la Facultat de Dret, i ambdós pertanyen a la classe mitja alta, a la burgesia acomodada. Fernando, major que Vicente, és catedràtic i ocupa una figura paternal en la vida de Vicente.
Una tarda, de forma casual, Vicente és testimoni de com Fernando mata a la seva dona. Incapaç d'anar a la policia, tampoc pot entendre i molt menys perdonar al seu amic, a causa de la seva fèrria religiositat i la seva rigidesa moral. Poc a poc la seva consciència moral cau abaix, fins no distingir entre el bé i el mal.
A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.
PREGUNTES
1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Seria una difícil decisió, però l'estima i l'amor que té per la seva dona és major a l'acte moralment dolent de robar. Ja que si la seva dona moris cauria sobre la consciència de Heinz.
2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del qui li passi a la seva dona? Per què o per què no?
En el cas que no l'estimés però que visqués amb ella, hi hauria un vincle afectiu, i tot hi no haver-hi amor, hi hauria una amistat. D'aquesta manera potser que si l'hauria de robar. Heinz no té la culpa de la seva malaltia però si no roba aquest medicament si seria culpable i en part responsable.
3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no?
En aquest cas podríem mirar la situació des de diferents perspectives. La primera imaginem que no l'estima però que viuen junts i estan sempre junts, per tant té afecte amb ella. En aquest és totalment responsable.
Segons un altre perspectiva imaginem que no l'estima però que no té cap tipus de relació amb ella, llavors no té la mateixa responsabilitat.
4. Si suposem que la persona malalta no es la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Se suposa que hem de ser solidaris i bones persones amb els altres i que si trobem una persona que el necessita hauríem d'ajudar-lo. Però no podem anar roban sempre que algú necessiti la nostra ajuda, però si podem ajudar d'una altre manera.
Ja que a la pràctica les persones no som així.
5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Si ho ha de fer però a la pràctica, sincerament crec que no, seria impossible ajudar a tothom. No podem portar a la nostra consciència tots els moments dolents de les persones alienes. Ja que se suposa que totes aquestes persones tenen un Heinz que robin un medicament per salvar la seva vida.
6. El fet que Heinz robi va en contra de la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
És cert que va contra la llei, però la llei tampoc és moralment correcte ja que deixa morir una persona per qüestions econòmiques a diferencia de Heinz que fa un acte moralment incorrecte per tal de salvar una vida.
En aquest video es planteja un altre dilema, AMISTAD o HONOR?
Referent a les idees deterministes de Sèneca, clarament estoic, estic d'acord en un punt en
concret. Nosaltres estem al món com si fossim hostes, però aquest no funciona segons les
nostres idees, sinó que no el podem modificar. Per tant tot allò que té a veure amb la terra i la natura són fets necessaris i que no es poden canviar.
Per això com diu Sèneca hem de viure benauradament segons la naturalesa. Però això no significa que com diu més tard haguem de viure d'una manera austera, en un món capitalista ( en general ), ja que tot i que ens proporcioni una certa llibertat no la proporciona tota perquè no podríem tenir la possibilitat de comprar o fer certes coses.
Tot i això creo que Sèneca proporciona una una idea de llibertat una mica limitada per el meu parer.
En aquest petit fragment de Sèneca, ‘De la vida bienaventurada’ podem extraure com a idees principals que nosaltres les persones hem de conservar amb molta cura aquells bens naturals perquè quan passi un temps canviaran i s’aniran, ja que allò natural no ho podem controlar. Descriu l’èsser humà com aquell que mira més cap en dins i pensa en ell mateix i con una persona lliure a la seva vida.
Anàlisi del text
Quan a una frase diu ‘Incorruptible sigui l’home per les coses externes, i inexpugnable, atent exclusivament a si mateix’ tot i que porte el vocabulari és una mica complicat entenem que l’home és un ésser que es manté recte davant els fets externs com la natura ja que aquest tipus d’element no els pot controlar, en canvi es mostra més preocupat davant la seva vida i ell mateix. Com molt bé diu a l’última línia ‘ artífex de la seva propia vida’ és a dir, amo d’ell mateix, tot i que està condicionat per la natura.
Sèneca era estoic però també romà cosa que el va condicionar en el seu concepte de llibertat. Segons ell no estem totalment determinats, però tot i així ens hem de fer impertorbables davant els fets de la natura. I tenir la voluntat d’evitar convertir-nos en esclaus dels objectes i de la fortuna.
Comparació
Tot i que com he anomenat abans es tracta d’un filòsof estoic, podem definir aquesta posició com aquella que defensa condicionament, ja que ens diu que hi haurà un temps que la natura ens canviara , és a dir fa referencia a allò que no podem canviar. Per altra banda defensa a que som amos de la nostra vida.
Totalment contraria a aquesta posició trobem el determinisme, ja sigui científic o teòleg, tots dos diuen que estem determinats, que estem marcats per el destí, aleshores l’última frase segons aquesta teoria seria ‘ el destí és artífex de la nostra vida’. Al igual que el determinisme cosmològic d’Heràclit.
Filòsof estoic i escriptor llatí. Va néixer a Còrdova, fill de L. A. Sèneca el Rètor, encara que va viure a Roma en les corts imperials de Calígula i Claudi. Va ser preceptor i, més tard, conseller de Neró.
A Roma va tenir com a mestres al neopitagòric Sotió i als estoics Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que el van iniciar en la doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intel·lectual molt profunda.
L’any 31 dC va obtenir la qüestura i començà la seva brillant carrera d’advocat, que hagué d’abandonar davant l’enveja de Calígula. Des d’aleshores, es consagrà totalment a la filosofia i a les lletres, alhora que també es lliurà a la vida mundana. A causa de l’odi que li professava Messalina, fou acusat d’adulteri amb Júlia Livil·la i condemnat a mort pel senat. La intervenció de Claudi féu que la sentència no s’acomplís, però, així i tot, fou decretat l’exili a Còrsega, on hi va passar vuit anys amargs. A la mort de Messalina va ser cridat a la cort per Agripina per tal que es fes càrrec de l’educació del seu fill Neró. Durant aquest període Sèneca es va dedicar a la política. Indirectament es va veure embolicat en les excentricitats i fins i tot, més per omissió que per acció, en algunes de les actuacions més criminals de Neró. Aquest, però, va creure que Sèneca l’havia traït participant en la conjura de Pisó i li trameté l’ordre de llevar-se la vida. Així ho féu: es va obrir les venes i morí plàcidament a l’estil romà dins un bany d’aigua tèbia, consolant i aconsellant els seus amics.
La seva filosofia:
Tres de les característiques més específiques del pensament de Sèneca són:
El fet de destacar la voluntat com a facultat ben diferenciada de l’enteniment;
La insistència en el caràcter consubstancialment pecador de l’home
La seva ferma oposició a l’esclavitud i la seva afirmació de la plena igualtat de tots els homes: l’única noblesa és la que procedeix de l’esperit i que pot forjar-se cada home.
El fet que Sèneca desenvolupés l’estoïcisme en una direcció religiosa no panteista, que accentuava l’espiritualitat de Déu, que insistia en la necessitat de la clemència, així com la seva afirmació segons la qual tots els homes són germans ja que procedeixen d’un origen comú.
Aquesta és la primera part d'un documental sobre les idees del filòsof Sèneca.
utilitzem la frase:’ Això ha sigut el destí’, però realment pensen aixo? Creuen que la seva vida esta controlada per alguna cosa misteriosa i abstracta?
Jo no ho crec que ho pensin es nomes una excusa per poder justificar els seus errors o algun tipus de conseqüència.
Però i els religiosos? Cristians, musulmans.. si creuen en el destí? Un desti amb el nom de Deu i Alà que segons ells son qui guien a la persona i qui fa i desfà les accions dels creients i no. Tenen tanta fe i esperança que tot i passant moments dolents i tristos (morts, malalties, preocupacions..) encara hi creuen i hi confien.
Si deu ens va fer lliures perquè hauria d’escollir per nosaltres? No crec que existeixi el destí, nosaltres som éssers humans i tenim dret i llibertat a escollir A o B. Nosaltres som amos indiscutibles de la nostra vida però es cert que hi ha vegades que estem sotmesos a les decisions alienes.
Sinó quin sentit hi hauria en la nostra existència? Què podria aportar el nostre ser al món?
3r TRIMESTRE
Comença un nou trimestre i amb aquest noves oportunitats d'aprendre i conèixer més sobre la filosofia.
