D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.
Idees principals
Es tracta de l’únic fragment que es conserva del filòsof Anaximandre de Milet i que ens explica l’ordre del cosmos en que a través d’una causa ordenadora tot neix i es destrueix al mateix lloc indeterminat anomenat ápeiron.
Títol
Successió de contraris sota l’ordre de la justícia
Anàlisi del text
Anaximandre és un filòsof monista ja que la seva teoria sobre l’arkhé, origen de les coses i el cosmos, nomes té un sol principi i un sol final per ell aquest principi és l’apeiron. Allò indeterminat del qual neixen totes les coses del comos i també es destrueixen allà. Actua per tant com a principi i element de les coses existents i que conté la causa tota del naixement i destrucció del món.
En aquest text ens transmet una idea principal que diu que al món hi ha un ordre en el proés de realitat, tant moral com de la naturalesa. Hi ha llavors un imperi de la justícia sobre el desordre i el caos amb la finalitat d’equilibrar-los, així com les accions injustes de l’home.
Comparació
Semblant al mateix pensament que Anaximandre de Milet , pel que fa el monisme de l’origen de la vida trobem: Tales de Milet, Anaxímenes, Heràclit i Parmènides.
Referent a Anaximenes, tot i que els dos eren de la mateixa ciutat concevien el arkhé d’una manera diferent. Per Anaximenes l’origen de tot era l’aire. Per arribar a aquesta teoria es va basar en que les persones necessitavem respirar per viure, aire, i va transportar aquesta idea al cosmos que viu i dona vida, respira i fa els altres ésses vius ho poguin fer també. La seva diferència es troba en la manera d’explicar l’inici de la vida i en que mentre Anaximenes utilitza un element natural per explicar-la, Anaximandre crea aquest lloc indefinit i inclou l’idea d’ordre i equilibri relacionat amb la justícia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario