ACT.33 Heràclit d'Efes i Parmènides d'Elea.

1)- Heràclit d'Efes

TEXT Nº 12:

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

Anàlisi del text

Aquest text parla del cosmos, aquest no va estar crear sinó que é s etern. També introdueix l'arkhé com a foc que simbolitza el canvi de la natura. Aquest foc s'encen i s'apaga segons mesura, és a dir, segons la necessitat, segons la raó. D'aquesta manera tot allò que passa és segons una raó i ha de passar així necessàriament. Aquest pensament més tard els estoics l'introduiran en la seva filosofia. En la cual la felicitat s'assolia a través de comportar-se segons la natura.

2-) Parmènides d'Elea

TEXT Nº5 :

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

Anàlisi del text

En aquest hi ha una identificació entre pensament, realitat i llenguatge, ésser es pot expressar perquè és. D'aquesta manera podem concluir que ser i pensar són el mateix, és un principi clau.

Ens parla de la via de la recerca que s'identifica amb la via de l'opinió.

Per altra banda parla d'una serie de característiques per les persones que pensen que ésser i no- ésser és el mateix i no el mateix. Per això diu que són bicefals, és a dir, un dia pensen A i el següent pensen B, camimen amb dos caps van pel món sense saber per on van per això diu que es deixen anar per la via de l'opinió.

També diuen que camimen sords i cecs, ja que no contemplen la raó i per tant no filosofen, queden estupefactes, sorpresos. Parlen d'aquestes persones com forassenyades, fora de seny que no utilitzen la raó. Per això per ells l'ésser i el no-ésser és el mateix i no és el mateix, no tenen clar que es la veritat perquè es deixen guiar per els sentits, per l'aparença, llavors no miren cap endavant, a la veritat, sinó al darrera.

DIFERÈNCIA ENTRE DOS FILÒSOFS

Per una banda el test d'Heràclit, parla de: lluita de contraris, de l'arkhé com el foc, afirma el canvi continu. A diferència de Parmènides que escriu un text més profund i especulatiu, parla del pensament i dóna una visió d'aquelles persones que no segueixen la via de la veritat. Per últim la diferència és que Heràclit afirma el canvi i Parmènides el nega.