Fins fa poc dies no tenia coneixement d'aquests conceptes ni m'havia proposat mirar d'una manera critica allò que m'envoltava, la realitat. Jo veia, sentia, em guiava pel sentit comú i per mi això era la realitat, una veritat; era una persona realista, ja que per mi existia la realitat per si mateixa independentment de mi, del meu jo.
Però desprès de reflexionar m'he adonat que la
meva realitat no es la mateixa realitat dels altres, cada jo te la seva realitat, i que per poder veure la realitat i coneixen-la es imprescindible el subjecte. Tot i això penso que l'idealisme d'alguna manera te un punt de ficció ja que en el fons també diu que allò que no veus en el moment no es realitat, es a dir que la teva mare no existeix si no esta amb tu.
La veritat es que no sabria posicionar-me a una banda ja que penso que els dos tenen coses a favor i altres en contra, però ho de fer i tot i que potser d'aquí una anys podria canviar d'opinió, ja que quant més saps més dubtes i més preguntes sorgeixen. Penso que es més coherent o per mi més fiable el realisme tot i que no nego la veracitat de l'altre.
A aquesta pàgina trobem un exemple de les dues visions ( realista i idealista ) davant una mateixa situació: http://estratega.typepad.com/estratega/2004/11/idealistas_vs_r.html
