ACTIVITAT 20:

Hi ha alguna cosa que no es pugui expressar amb paraules?

Penso que hi ha un aspecte principal el qual no es pot expressar en paraules i aquest és l’amor, la religió o altre sentiment abstracte. Per l’exemple l’amor si que és pot expressar en paraules,ja que quan es diu ‘ t’estimo ‘ estas expressant aquest sentiment. Però realment ho estas fent? Estar clar que en alguns aspectes no es pot expressar només en paraules sinó que te més significat o credibilitat fer-ho d’altres maneres, una persona sap que l’estimes no tan sols perquè s’ho diguis sinó també per la forma de tractar-la, de mirar-a o d’actuar amb ella.

En la religió pasa semblant ja que tu potser no dius res però les persones del teu voltant saben si ets o no i de quina depenen de la teva manera de ser i també de les coses que hi ha al dia dia.

Per això tot i que diu els límits del meu llenguatge són els límits del meu món no sempre serà així perquè en aquests casos i coneixes i saps els sentiments sinó que no utilitzes un llenguatge més aviat corporal no parlat. Tot i així els símbols també apareixeran en aquesta manera d’expressió, només que aquests seran interpretats més subjectivament, ja que sempre que et donin un petó potser aquella persona no t’estima sinó que influeix també l’expència i la relació.

ACTIVITAT 19:

La Cultura Com A Activitat Simbòlica. Exercici 2, pág 139

Idees principals

En aquest fragment Cassirer parla de l’home i del món simbòlic en el que vivim actualment en relació l’art, la religió i els diferents esdeveniments de la nostra vida.

Analisi del text

Aquest fragment comença amb la cita del pensador Rousseau ‘l’home és un animal depravat’ és a dir que és de costums viciosos i moralment reprovables. L’home va més enllà de la vida orgànica. Quant aquest sobrepassa la vida orgànica, física , no és una millora sinó un endarreriment, en altres paraules de Wittgenstein els límits del meu llenguatge són els límits del meu món, no podem parlar d’allò que el meu llenguatge no arriba.

La cultura és una revelió contra la naturalesa necessària i l’ésser humà ha d’acceptar la seva cultura.

L’home ha d’adaptar-se ja que no viu en un univers purament físic sinó també simbòlic on intervenen altres aspectes com la religió, l’art o el llenguatge i que aquest també afecten a la nostra vida. Tots aquests aspectes interrelacionats es el que ell anomena xarxa simbòlica que seria un ordit simbòlic, una serie de teixits que representen el mite, el llenguatge, l’art i la religió i que no poden trobar-se aïllats ja que manquen de sentit, ja que a l’ultima frase diu ‘ S’ha envoltat de formes lingüístiques.. de tal forma que no pot veure o conèixer res sense l’interposició d’aquest mitja artificial’ que seria els símbols.

Per poder conèixer el món necessitem el llenguatge a partir dels símbols, és l'ordit simbòlic.

Títol

L’home i els símbols, un teixits sense fí.

Comparació

En aquest fragment ens parla sovint del llenguatge de simbols, aquest no ho hem de confondre amb signes, ja que símbols són aquells signes (paraules) que remeten a un altre significat ocult, en canvi signes és com l’interpretació literal ( allo que representa alguna cosa per algú).

Quan parlem que ens trobem en un univers simbòlics ens referim que totes les paraules tenen un altre significat a part del literal i no només paraules imatges, sorolls. Quan escoltem les onades del mar els signe seria la onada en si o el mar i el símbol la tranquil·litat potser.

ACTIVITAT 18:

DEFINICONS TEMA 6

Animal cultural: és la denominació de que l’ésser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica..

Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.

Individualisme possessiu: És una teoria basada en què cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res.

Sociabilitat natural: Teoria defensada per Aristòtil en la que afirma que l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

Estat de natura: És el nostre estat natural que ha partir d’un pacte social ho es transforma en un estat civil i forma una societat.

Guerra de tots contra tots: És un estat en el qual segons Thomas Hobbes, l’èsser humà es mogut per l’egoisme propi i està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: És la ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i la seva evolució.

Socialització primària: És la primera part del procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És el procés pel qual s’interioritzen mons constitucionals que contrasten amb el món de base que hem adquirit a la socialització primària.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i consum que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: Són les diferències existents dins d’una pròpia cultura originades per l’edat, el nivell socioeconòmic, classe social..., i no es discuteix.

Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: Són moviments originats pels grups socials alternatius, que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i un present efímer, l’objectiu dels quals és torbar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: És la ciència que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.

Racisme: Discriminació a éssers humans estrangers.

Aporofòbia: És el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Intercultural: És l’actitud que cal prendre davant del multi culturalisme.

En aquest tema entre altres aspectes tracta el racisme, aquí us ofereix-ho un video i la pàgina web d'una ONG ' Movimiento contra la intolerancia'.

ACTIVITAT 17:

Pag 133 Nº 3 Analitza el contingut de les afirmacions següents i digues a quina actituds davant de la diversitat culturals s'identifica.

-Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.- És una actitud d’aceptació però amb certa distància, relativisme cultural.

-Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.- Etnocèntrica, pensa que la seva cultura és superior, per aquesta raó han d’adaptar-se.

-És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.- Relativisme cultural, no tenen interes de mantenir contacte. La part negativa es que no es relacionen amb altres cultures i no avançen.

-Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!- És una situació de aporofòbia i també amb característiques racistes.

-És impossible entendre’s amb els paios!- És una actitud racista, ja que com ells tenen una altre manera de veure el món i manera de parlar, no volen tenir res amb ells.

Parlant de les diferents posicions davant la diversitat cultural us ofereix-ho aquest video que tracta d'una organització contra el racisme.

ACTIVITAT 16:

Que podem fer per conviure amb altres cultures?

Durant totes les èpoques, diferents cultures han coexistit en un mateix territori, hi també hi han hagut migracions. També, durant totes les èpoques, les cultures han tingut problemes entre elles.

I a vegades ens preguntem, que podem fer per conviure sense problemes?

Yo crec que la clau és respectar les altres cultures i delimitar unes normes per a totes les cultures en comú i trobar el límit entre una cultura i l’altre.

Una cultura té les seves pròpies creences i valors, el problema apareix quan els valors d’una cultura es contradiu amb els valors de l’altre. Però quan en una cultura atempta contra la dignitat de la dona em de quedar-

nos callats per respectar la seva cultura? Que és més important l’individu o la cultura?

Totes les cultures són diferents i cap d’elles es perfecte, com res a la vida. Però el fet d’intentar-see acostar-se a aquesta de que depèn de la mateixa cultura o de que les altres li influeixin.

ACITIVITAT 15:

Comentari de text. Exercici 5, Pàg 129

Idees principals

En aquest petit fragment Montagu intenta definir cultura, desde el seu punt de vista. Segons ella aquesta cultura neix a la societat i s’aprenen una serie d’idees, pensaments i tradicions en conjuntes que porten molt de temps imutables. Aquesta cultura és una forma d'adaptació a l'entorn i és igual a l'ésser humà.

Anàlisi

La primera linea diu: ‘La cultura és la manera que té l’home de situar-se al món.’ És a dir que a partir de la cultura aprèn una serie de comportaments necessaris per l’home dins de la ciutat. ‘un grup d’éssers humans que ocupen un territori comú ha creat amb les seves idees, institucions, estris...etc’ és a dir que la cultura neix a un territori en comú i amb un grup de persones amb idees i

pensaments en comú.

‘La societat humana fa prevaler sobre el medi purament físic’ Això vol dir que la cultura no s’acaba quan mort un conjunt de gent sinó que aquesta continua per futures generacions que tindran i s’implantaran les mateixes idees i valors.

La cultura construeix la natura per beneficiar i a la vegada destruir la cultura ha través de les tècniques. L'home s'educa dins d'aquesta cultura i rep una sèrie de conceptesper comportar-se, s'identifica amb la vida i l'amplia, fent que sigui més viva i plena.

Aquest text relaciona la cultura amb la raó i així tenir la capacitat de crear estris. El bipedisme és un pas molt important ja que permet utilitzar les mans i la construcció i aplicació d'aquests estris.

Comparació

Pel que fa la definició de cultura les podíem relacionar amb aspectes següents: cultura material ( ja que nombra a eines i estris), cultura mental( parla d’idees i sentiments entre d’altres), el resultat de la tasca històrica ( diu que preval sobre el món físic) i sistema com a símbols compartits ja que és important el llenguatge i el diàleg.

Títol

Home, ciutat, cultura.