ACT. 42 El moviment i la deducció del primer motor immòbil

"Tot allò que es mou és mogut per una altra cosa. Això es pot entendre de dues maneres: o bé el motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra cosa que mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i en aquest cas, o bé va immediatament abans que l'últim terme de la sèrie, o bé n'està separat per molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra i és mogut per

la mà, la qual, al seu torn, és moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per cap altre. (...) Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, tant si això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut ho és per quelcom que al seu

torn és mogut, cal que hi hagi un primer motor que no sigui mogut per cap altre. (...) És impossible que hi hagi una sèrie infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre, perquè en una sèrie infinita no hi ha cap terme que sigui el primer. Així, doncs, si tot el que es mou és mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no és mogut per cap altre, és necessari que es mogui per si mateix."

IDEES PRINCIPALS

En aquest text el filosof Aristòtil ens dona el seu argument sobre la causa el moviment i el desenvolupa buscant-ne allò primer que mou sense ser mogut. Ja que segons Aristòtil a cada cosa que es mou es moguda alhora per un altre i així successivament, però com no pot haver-hi una successió infinita de Motors, ha d’haver-hi un primer motor.

TÍTOL

El motor que mou sempre i necessàriament.

ANÀLISI

En aquest text Aristòtil ens posa un exemple de la pedra amb el qual explica el moviment.

En el qual el bastó mou una pedra i el bastó es mogut per la mà… a partir d’aquest exemple el filosof clàssic en dedueix que ha d’haver-hi necessàriament un primer motor que mogui sense ser mogut, ja que no podem anar fins a l’infinit. Aquest primer motor es tracta de la causa eficient, ja que es l’artífex del moviment, però també és la causa final, ja que la seva finalitat es moure. Ell mou tots els cosos però ell no es mogut, per tant mou sense ser mogut, d’aquí el seu nom ‘ el primer motor immòbil ’. També cal destacar que és infinit

i que sempre ha existit de manera que sempre mou i mai no pot parar de moure, per tant es troba en acte no en potència, perquè si es trobes en potència podria moure i no moure.

Es tracta d’una mena de cercle del moviment en que hi ha com un flux i reflux en que el moviment i les coses tenen tendència a ell, com una mena d’amor.

COMPARACIÓ

Pel que fa la seva comparació el podem comparar amb el filosof medieval Sant Tomàs, ja que aquest utilitza un argument semblant per defensar l’existència de Déu. Que diu: que tot el que es mou es mogut per un altre, per Sant Tomàs és impossible que al mateix temps i de la mateixa manera motor i cosa moguda, per tant cal arribar a un primer motor, acte pur, aquest és Déu.

Podem observar como tots dos filòsofs fan el mateix procediment per afirmar un primer motor immòbil tot i que Sant Tomàs no li posa el nom de mateix motor immòbil sinó que li anomena Déu.