ACT. 51 Relació entre ment i cos

“I en primer lloc, com que sé que totes les coses que entenc de manera clara i distinta poden ser fetes per Déu tal i com jo les entenc, en tinc prou amb poder entendre de manera clara i distinta una cosa sense l’altra, per a estar cert que l’una és diferent de l’altra, ja que, almenys per part de Déu, es poden presentar separadament; i per a considerar-les coses diverses, és ben igual quina sigui la potència que faci la separació. Per tant, del fet mateix de saber que existeixo i d’advertir, mentrestant, que no hi ha cap altra cosa que pertanyi netament a la meva naturalesa o essència, llevat només el ser una cosa pensant, en concloc correctament que la meva essència consisteix només en això: ser una cosa pensant. I encara que potser (o millor dir, amb certesa, tal com diré després) tingui un cos, que està unit a mi de manera molt estreta, amb tot, com que, d’una banda, tinc una idea clara i distinta de mi mateix, en tant que sóc només una cosa pensant, no extensa, i d’altra banda, tinc una idea diferent del cos, en tant que és només una cosa extensa, no pensant, és cert que jo sóc realment diferent del meu cos i que puc existir sense ell.”

IDEES PRINCIPALS

En aquest text Descartes fa una reflexió en la qual fa una distinció entre el cos i la ment, i que tot i que es troben estretament junts no són la mateixa cosa. Ja que el cos es tracta de la substància pensant (la ment) i l’altra la substància extensa (el cos).

TÍTOL

Dues substancies unides

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest és un fragment de Meditacions Metafísiques del filosof francès Descartes. Comença parlant de les coses i en que una cosa és diferent a l’altra en relació que les entén de manera clara i distinta a cadascuna, de manera que puc entendre que una realitat s’oposa a l’altra.

Diu que per el fet de saber que jo existeixo (cogito ergo sum) i sóc una cosa pensant, és a dir, l’atribut de la substància pensant, que és el jo.

Per tant si el jo és la substància pensant això suposa pensar que el cos és tracta d’una altra substància però que no pot ser pensant, per tant aquesta substància serà l’extensa. Així que es tracten de diferents substancies que viuen independentment una de l’altra, però que alhora es troben en contacte.

COMPARACIÓ

Descartes fa un dualisme entre ment i cos, separant-les com a dues substancies diferents. Aquest dualisme ens recorda al que feia Plató i que més tard Aristòtil va intentar fusionar. Segons Plató el nostre món, nosaltres, estem formats per una causa material, una matèria eterna i sense forma i d’altra banda la causa formal o exemplar que té a veure amb les idees o paradigmes. Tal i com pensava Plató també ho fa Descartes ja que les idees i la substància pensant (el jo) poden existir independentment dels cos material, la substància extensa. Tot i així cal diferenciar-los en el fet en que Plató no feia només una separació entre cos i ànima sinó que les situava en dues realitats diferents dos mons, en canvi Descartes tot i que si que fa aquesta separació les integra en el mateix món ja que tot gira al voltant del jo. També és important destacar que Descartes fa el seu argument i la seva filosofia més cientíques, amb la unió de la glàndula pineal, en canvi Plató dona una explicació més mística.

Per saber una mica més de la vida i la filosofia de René Descartes