"Tot allò que jo he admès fins al moment present com allò més veritable i segur, ho he après dels sentits o pels sentits. Ara bé, he comprovat alguna vegada que aquests sentits eren enganyadors, i és usar la prudència no confiar mai del tot en aquells que ens han enganyat un cop. Però, malgrat que els sentits ens enganyen de vegades, pel que fa a les coses poc sensibles i molt allunyades, se'n troben potser moltes altres de les quals hom no pot dubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjà. Per exemple, que jo sóc aquí, assegut a prop del foc, vestit amb una bata, amb aquest paper a les
mans, i altres coses d'aquesta natura? I com podria negar que aquestes mans i aquest cos són meus?, si no és, potser, que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis, que asseguren contínuament que són reis, quan són molt pobres, que vesteixen or i porpra, quan van tots nus, o que s'imaginen que són càntirs o que tenen el cos de vidre. Però, i què, són folls i jo no seria pas menys extravagant si em regís segons llur exemple. Tanmateix, aquí cal que consideri que sóc un home, i, per consegüent, que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses, o de vegades de menys versemblants, que aquests insensats, quan vetllen. Quants cops m'ha passat que somiava, de nit, que era en aquest lloc, que anava vestit, que era a prop del foc, encara que anava nu dins del llit? Em sembla ara que no és pas amb els ulls adormits que miro aquest paper. Que aquest cap que remoc no està gens endormiscat, que és amb intenció i amb un propòsit deliberat que estenc aquesta mà i que la sento: el que s'esdevé durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot això. Però, pensant-hi acuradament, recordo haver estat equivocat sovint, mentre dormia, per il·lusions semblants. I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogués distingir amb netedat la vetlla del somni, que resto tot astorat, i la meva sorpresa és tal que és quasi capaç de persuadir-me que dormo."
IDEES PRINCIPALS
En aquest cas el filòsof Descartes mostra un dels seus dubtes sobre la realitat, ja que d’una banda els sentits ens enganyen i allò que sembla real en realitat no ho és i per altra banda els somnis s’assemblen a la realitat de manera que quan estem somiant tenim el dubte de si allò és real i quan estem al món real tenim al dubte de si allò és un somni.
TÍTOL
Somiar despert
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest fragment pertany a la I Meditacions metafísiques, una de les obres més importants del filòsof René Descartes. Com he dit anteriorment en aquest text ens mostra el seu dubte, un dubte que comença inicialment per els sentits. Ens diu que els sentits ens enganyen ja que d’algunes vegades ens presentaven l’evidencia d’unes coses i d’altres no, per aquesta raó diu que tothom que utilitza la prudència, és a dir, la raó no els farà cas. Amb aquestes paraules podem observar que es tracta d’un filòsof racionalista. Però d’altra banda posa l’exemple en que els seus sentits li mostren que es troba ara allà amb una bata i vora el foc, igual que ara a mi em mostren que estic escribint aquestes paraules comentant el seu text.
Tot i que els sentits ens mostren que això que sentim és veritat, hem de tenir en compte que els sentits ens enganyen. Hi ha vegades que ens trobem dormint i en els somnis allò que ens passa també sembla realitat. Tot i que allò no se’ns presenta d’una manera clara i distinta, és a dir, que no és evident per tant tenim el dubte de si això és veritat o no.
De manera que finalment Descartes termina el seu argument sobre la realitat dels sentits i el somnis afirmant que ‘la meva sorpresa és tal que és quasi capaç de persuadir-me que dormo.’ és a dir, que allò que sent li sembla tan real que seria capaç de pensar que en aquest moment estic sominant i això no és la realitat.
COMPARACIÓ
Amb aquest argument podem observar com Descartes es posiciona d’una manera molt racionalista, en que li dona més importància a la raó que no als sentits, a diferència d’alguns empiristes com Hume, el més important d’ells.
D’altra banda trobem un paral·lelisme l’autor clàssic Plató, ja que tots dos afirmen que les coses canvien i no romanen igual, tot i que Plató situa aquest canvi en el món sensible i Descartes no fa una distinció entre mons.
La película Origen tracta sobre els somnis, aquí podem veure com es crea un somni.
No hay comentarios:
Publicar un comentario