"I com que la multitud de les lleis proporciona amb freqüència excuses als vicis, de manera que un estat està molt més ben regit quan en té ben poques, però molt estrictament observades; així, en lloc del gran nombre de preceptes de què es compon la lògica, vaig creure que en tindria prou amb les quatre següents, sempre que prengués la ferma i constant resolució de no deixar d'observar-los ni una sola vegada.
El primer era de no acceptar mai com a veritable cap cosa que no conegués amb evidència que ho és; és a dir: d'evitar curosament la precipitació i la prevenció, i de no comprendre en els meus judicis res més que allò que es presentés tan clarament i distintament al meu esperit que no hi hagués cap ocasió de posar-ho en dubte.
El segon, de dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com requerís la seva millor solució.
La tercera, de conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer, per a ascendir a poc a poc, com per graus, fins al coneixement dels més compostos, i suposant àdhuc un ordre entre els que no es precedeixen naturalment.
I el darrer, de fer pertot enumeracions tan completes, i revistes tan generals, que adquirís la seguretat de no ometre res."
IDEES PRINCIPALS
En aquest text el filòsof racionalista Descartes explica les seves quatre regles del mètode cartesià per tal d’arribar a un coneixement o una idea clara i distinta, és a dir, certa. Aquestes quatre regles són: evidència, anàlisi, síntesi i revisió o enumeració.
TÍTOL
Quatre lleis
per arribar a la Llei.
ANÀLISI DEL TEXT
El filòsof Descartes autor del Discurs del mètode, que era el pròleg que precedia a tres llibres científics (Diòptrica, Meteors i Geometria), ens presenta en aquest fragment les seves quatre regles del mètode cartesià. Aquestes regles tal i com diu a les primeres lineas intenten que siguin més simples que les de la lògica, per aquesta raó només en formula quatre i no més.
La primera de elles és l’evidència, aquesta consisteix segons Descartes en l’absència de qualsevol dubte, i en la qual hem d’evitar la precipitació per tal de no equivocar-nos. Ni tampoc seguir els nostres judicis, és a dir, guiar-nos per les nostres opinions i prejudicis, sinó que només entendrem allò per cert quan se’ns presenti d’una manera clara (quan es presenta el coneixement a la ment) i distinta (separació d’una cosa respecte les altres).
La segona és l’anàlisi, en la qual davant la dificultat hem d’analitzar i dividir les premisses en parts, de manera que hem d’anar d’allò més complex a allò més simple.
La tercera és la síntesi, que es tracta, a diferència de l’anàlisi, d’anar d’allò més simple a allò més complex. De manera que hem de ajuntar les parts per arribar a allò més complex.
Per últim trobem la revisió i enumeració que consisteix bàsicament en revisar l’anàlisi i la síntesi.
COMPARACIÓ
D’una banda podem fer una comparació amb Plató ja que en tots cos casos arribar al coneixement és passar per diferents etapes, en el cas de Descartes són l’evidència, l’anàlisi, la síntesi i la revisió i en el cas de Plató són la creença, la conjectura, el pensament discursiu i el pensament intuïtiu, que es tracta d’un coneixement ascendent.
D’altra banda també podem fer la comparació amb Bacon ja que utilitza un mètode inductiu en la seva segona part de la filosofia que és la constructiva. Aquest mètode inductiu consisteix en enumerar els fenòmens, seleccionar els més útils, relacionar el fenomen a través dels principis causa-efecte i per últim verificar la llei general. En canvi Descartes utilitza el mètode deductiu en la síntesi.
Si vos conèixer més diferències entre Plató i Descartes clíca aquí.
Aquí podem veure la filosofia de René Descartes en forma de presentació.
Descartes Introducción
View more presentations from arme
No hay comentarios:
Publicar un comentario