ACT. 54 Relacions d'idees i qüestions de fet

IDEES PRINCIPALS

En aquest text el filòsof escocès David Hume diferencia dos tipus d’objectes del coneixement o objectes de la raó com ell anomena, són les relacions d’idees i qüestions de fet. Les relacions d’idees són aquelles que són veritats necessàries ja que hi arribem a través de la raó. D’altra banda les qüestions de fet són aquelles que a diferencia de l’altre tipus aquest depen de l’experiència i no ha de ser necessàriament realitat sinó que poden ser i no ser, són probables.

TÍTOL

Dos tipus de coneixements

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment apareix al llibre Investigació sobre l’enteniment humà, del filòsof David Hume. Primerament fa una divisió entre dos tipus d’anunciats, les relacions d’idees i les qüestions de fet.

Comença explicant les relacions d’idees, només pertanyen a aquest grup les proposicions de la Geometria, l’àlgebra, la aritmètica o la lògica. Això és perquè són veritats necessàries, i segons Hume només poden ser aquelles que es derivin directament de la raó sense pasar per l’experiència, ja que si això es produís no podria ser cert sinó només probable. El fet que no intervingui l’experiència rep el nom de anunciats o veritats a priori. Com he dit anteriorment Hume és un filòsof empirista que basa la seva teoria i el coneixement en l’experiència, per aquesta raó podriem pensar que és una mica racionalista ja que aquests anunciats provenen de la ment. Pero això no és totalment cert ja que tot i que la seva base és la raó, diu Hume que aquest tipus de veritat són buides, ja que és basen en el principi d’identitat, ja que les matemàtiques no és més que un anunciat on en el anunciat ja hi és la seva resposta. Per exemple dir dos més dos és igual a quatre, no és dir res, ja que en el moment en que posem un igual, igualment ambdues respostes.

D’altra banda seguidament Hume segueix explicant les qüestions de fet, l’altre tipus d’idees, que com diu ell mateix no és de la mateixa naturalesa que la precedent, ja que mentre les relacions d’idees provenen de la raó, les qüestions de fet provenen de l’experiència. I com tot allò que prové de l’experiència, és a dir, a posteriori, és dubtable i no totalment cert. Tot i així el fet que puguin ser falses no significa que puguin ser contradictòries. Per aquesta raó posa el exemple de que el sol sortirà demà, ja que a través de la inducció, la tradició i la costum, nosaltres tenim per segur que el sol sortirà demà però potser no passa, en aquest cas serà fals pero no contradictori. Diem, doncs, que les qüestions de fet són altament probables però no vertaderes, Hume cau en l’escepticisme.

COMPARACIÓ

Estudiant la historia de la filosofia, podem saber les diferents formes de coneixement que concep cada filòsof estudiat, aquell que s’assembla més a Hume és el filòsof Leibniz ja que divideix el coneixement en dos tipus de veritat: les veritats de raó que coincideixen amb les relacions d’idees i les veritats de fet que coincideixen de les qüestions de fet.