ACT. 55 Crítica del principi de causalitat de Hume

IDEES PRINCIPALS

En aquest text el filòsof David Hume fa una crítica al principi de causalitat, segons ell aquest no existeix sinó que allò en entenem per efecte d’una causa no és més que el resultat. És a dir un fet que li segueix un altre però que no necessàriament han d’estar connectats, sinó que ha sigut a través de l’experiència que la nostra ment ha fet aquesta unió. Posa l’exemple en que hi han dues boles de billar, si una es mou la nostra experiència ens indica que l’altra és mourà, d’alguna manera ens guiem per els fets del passat.

TÍTOL

El costum com a proba

ANÀLISI DEL TEXT

En aquest text Hume segueix amb la teoria del coneixement en El tractat de la naturalesa humana, concretament pel que fa la crítica del principi de causalitat tan defensada per racionalistes com Descartes o filòsofs medievals com Sant Tomàs.

Segons Hume aquest principi és fals, ja que no hi ha una absoluta certesa de que a una causa li segueixi un efecte, sinó que hi ha una pluralitat d’efectes. Tampoc pot haber-hi una absoluta certesa perquè els fets estan basats en l’experiència, i aquesta la rebem per els sentits i per tant no el podem conèixer totalment. Per això diem que aquesta pluralitat d’efectes són probables. Allò que ens fa deduir que aquest fet sigui més o menys probable és l’experiència, els fets del passat. Llavors el futur ha d’estar d’acord amb l’experiència. Aquesta veritat segons Hume és una qüestió de fet, ja que és a posteriori, basada en l’experiència.

‘Estem determinats només pel costum’ diu Hume, això significa que el fet que pensem que els fets observats en el passat es produiran en el futur, es deu a l’experiència anomenada per ell costum , ja que és costum de que en el passat quan llençava la bola de billar la segona bola es movia ens fa pensar que en el futus tornarà a passar aquest fet. Tot i així aquest fet no ens assegura que el futur no sigui d’acord amb el passat, sinó que només és probable. Per això Hume nega el principi causa-efecte i diu que allò que ens fa pensar d’acord amb el futur no és una causa del passat sinó que és el costum. Només hi ha un conjunt de fets, anomenada conjunció constant. Posa l’exemple d’Adam i diu que no seria capaç de demostrar o probar res d’acord amb el passat, ja que careixg de experiència.

COMPARACIÓ

A diferència de la concepció en contra del principi de causalitat de Hume, trobem autors medievals com Sant Anselm que basen tota la seva teoria en aquesta, ja que intenta demostrar l’existència de Déu a través de diferents arguments que tenen com a base aquest principi de causa i efecte en que la causa sempre és Déu.

També Aristòtil va utilitzar aquest principi, en el qual deia que com totes les coses són mogudes per una altra, i aquesta per un altre i un altre... per això havia d’existir un primer motor immòbil que mogués sense ser mogut.

D’altra banda també podem diferenciar el concepte de Hume de probabilitat front el coneixement, en que com va dir Kant: ‘ Hume va surprimir el saber per donar pas a la creença’, aquesta creença dóna lloc a la probabilitat. Per el contrari trobem a Descartes que defensa la certesa del coneixement. L’escepticisme de Hume contra el dogma del jo de Descartes.

En aquests esquemes podem observar la filosofia de Hume esquematitzada, així com el principi de causalitat.

Esquema Hume

View more documents from proyectotelemaco