ACTIVITAT 13:

Comentari de text. Exercici 14, pàgina 92.

Biografía de Karl Popper.

Karl Popper és generalment considerat com un dels més grans filòsof

s de la ciència del segle 20, un filòsof social i polític de dimensions considerables, dedicat s les formes d'escepticisme, el convencionalisme i el relativisme en la ciència i en els assumptes humans en general, un advocat compromès, un defensor de la la "Societat Oberta ', i un crític implacable del totalitar

isme en totes les seves formes.

Va neixer a Viena el 1902 i va morir a Londres el 1994. Filosof austriac. El seu pare era un advocat jueu Simon Popper i la seva mare Jenny Schiff. Va Estudiar filosofia en La universitat de Viena y va exercir mes tard a la de Canterbury. Es va relacionar amb partits comunistas, pero es

va allunyar quan hi va haber un enfrontament violent entre aquest i la policia.

El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixa

r a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis.

El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Poli

tical Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica.

El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fi

ns a la seva mort, el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres.

Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera e

dició i concedit per la Generalitat de Catalunya.

Una de les moltes característiques notables del pensament de Popper és l'abast de la seva influència intel.lectual. A la tècnica moderna i altament científics del món especialitzats poques vegades són conscients de la tasca dels filòsof

os, com ho han fet en el cas de Popper, per donar testimoni dels efectes positius enormement pràctic que aquesta tasca filosòfica ha hi havia al seu compte. Però tot i que va escriure en fins i tot les qüestions més tècniques amb claredat. L’abast del treball de Popper és tal que ara és comú trobar que els comentaristes tendeixen a tractar amb els elements epistemològics, científics i socials del seu pensament.

Idees principals

Aquest text de Popper diu que un enunciat no pot ser científic si no pot ser refutat per l’experiència. Critica el raonament inductiu ja que diu que ha partir d’uns enunciats singulars no poden arribar a un enunciat universal, en canvi si que es pot fer totalment el contrari és a dir a partir de falsedats d’enunciats singulars arribar a una falsedat universal. Aquest text és una crítica del Cercle de Viena.

Anàlisi del text

'Aquestes consideracions ens suggereixen que el criteri de demarcació que hem d'adoptar no és el de la verificabilitat, sinó el de la falsabilitat dels sistemes.' És una de les primeres frases del fragment i significa que un enunciat ha de tenir les condicions per poder ser refutat en un futur.

També diu que s'ha de contrastar, és a dir que s'ha de posar a proba, per això s'utilitza el criteri de demarcació en el qual una hipòtesi es pot falsar, segons Popper no es pot trobar un enunciat per sempre. El contrari del que deia el Cercle de Viena.

Segons Popper ' Plourà o no plourà demà' és un enunciat buit, no diu res, tot i que és cert però a la vegada no prediu res. En canvi l'enunciat 'Plourà demà' és empíric perquè pot ser refutat.

Cap enunciat no pot ser verificat però si falsat. Un enunciat és sinònim d'hipòtesi. Per Popper l'inducció és falsa i poc fiable.

Parla del modus tollens que és el següent:

A= Hipòtesi

B= Experiència

Si l'experiència no concorda (¬B) amb l'hipòtesi, l'hipòtesi queda refutada (¬A).

Comparació amb altres teories

Popper explica el coneixement científic a partir del racionalisme critic, és a dir del racionalisme critic ja que posa a una prova critica els coneixements i diu que res no pot ser verificat però que si pot ser falsat. Totalment el contrari que el cercle de Viena que arriba al coneixement científic a partit de d’inducció i basant-se en l’experiència, és a dir un mètode empirista ja que segons aquest tot el nostre coneixement prové de l’experiència. Mentre que el cercle de Viena diu que un enunciat si no es pot verificar es que esta mancat de sentit , Popper diu que un enunciat si no es pot falsar vol dir que no és un enunciat científic.

Títol

Els enunciats singulars han de poder ser falsats.