Biografia de Matin Heidegger.
Va néixer a Alemanya el 1889. Quan era estudiant secundari a Konstanz, el rector li va regalar
l'obra de Brentano Sobre els diversos sentits de l'ens en Aristòtil, fet que el mateix Heidegger
considerava com el punt de partida del seu camí filosòfic. Als vint anys va ingressar al seminari dels jesuïtes a Friburg, però a les dues setmanes el mestre de novicis li va demanar que abandonés la congregació, perquè la seva salut era feble. Va ingressar llavors al seminari
diocesà de la mateixa ciutat i va estudiar Teologia a la universitat. Allà va cursar els dos primers anys fins que, el 1911, va deixar la Teologia per la Filosofia. Durant la Primera Guerra es va oferir com a voluntari, però, per problemes de salut, en comptes d'enviar-lo al capdavant el van assignar a la censura de la correspondència. Entre 1919
i 1923 va ser assistent de Husserl a la Universitat de Friburg, amb qui es va iniciar en el mètode fenomenològic, que després faria seu.
Des d'un principi la seva tasca docent va cridar l'atenció i la seva fama es va estendre per tota Alemanya. El que atreia era el seu afany per replantejar tot des del començament. En el seu esquema cobraven vida els autors antics, desgastats i repetits mecànicament en la quotidianitat de les aules. El 1927 va publicar la seva obra més famosa, Ser i Temps. Al retirar-se de la Càtedra de Filosofia de la Universitat de Friburg, per l'avançat de la seva edat, Husserl va recomanar a Heidegger per al càrrec i va assumir la titularitat.
Hitler va prendre el poder a Alemanya el 1933. El seu govern va nomenar a Heidegger Rector de la Universitat de Friburg i aquest va acceptar el càrrec. En el seu discurs inaugural va utilitzar un llenguatge molt proper al del nazisme de l'època, parlant del "destí de la nació" i de "la missió espiritual del poble alemany". Al cap de poc temps, Heidegger comprendre que, amb la nova estructura política, el control de la universitat no requeia ja sobre el rector sinó sobre els estudiants afiliats al partit nazi, de manera que, l'any següent d'haver assumit, va presentar la seva renúncia, continuant amb la tasca docent. Aquest pas per el nacional socialisme, li va valer el rebuig de molts al terme de la Segona Guerra Mundial, especialment a França (l'altre gran centre filosòfic amb Alemanya), on la seva filosofia era molt poc difosa. No obstant això, amb el pas dels anys es va començar a distingir la seva actuació política de la seva filosofia, va ser revalorada i admirada per la seva profunditat.
Va morir el 1976 i, per comanda seu, va ser enterrat segons el rite de l'Església Catòlica al costat del campanar de l'església de la seva ciutat natal. Un dels seus nebots, sacerdot, va presidir l'ofici.
El tema al voltant del qual gira el seu pensament és l'ésser. Per això els que ho escoltaven sentien reviure els clàssics, ja que a començaments del segle XX semblava impossible sentir parlar del "ser" fora dels cercles neoescolásticos. Però Heidegger no feia olor de vell perquè el seu mètode era contemporani: el fenomenològic. Ell va denunciar "l'oblit de l'ésser" en què havia incorregut la metafísica en deixar de pensar la "diferència ontològica", la diferència entre l'ens i l'ésser. Ell va descobrir en aquest oblit l'arrel de l'actitud que l'home occidental havia adoptat enfront de la Natura en la Modernitat. D'aquí que ell entengui que la Ciència i la Tècnica no són l'oposat de la metafísica, sinó més aviat la seva continuïtat històrica. En els escrits posteriors a Ser i Temps, Heidegger assigna major protagonisme en ser que a l'home, i no planteja tant la necessitat de generar un canvi d'actitud davant del ser sinó l'esperança que sigui el propi ser el que se'ns mostri d'un manera diferent i ens permeti establir amb ell una relació més rica.
Els estudiosos solen dividir l'itinerari filosòfic de Heidegger en dues etapes: "El Primer Heidegger", el de Ser i temps, que estudiava en ser a l'horitzó humà ; i "El Segon", que en les obres posteriors seguirà reflexionant l'ésser però d'una manera més directe, abordant altres temàtiques, com la Poesia i la Tècnica.
Idees principals
En aquest text Heidegger reflexiona sobre la paraula veritat i el seu significat. Segons aquest filòsof el que és cert és real, i és cert quan concorda la proposició amb la cosa.
D'aquesta manera que concordança, veritat i realitat està relacionat.
Anàlisi del text
Heidegger en aquest text exposa les seves idees de la veritat. Heidegger anomena il·latència a l'acció de treure el vel, és a dir allò ocult i amagat, a la veritat. De manera que la paraula veritat es refereix i fa que una cosa certa sigui certa. Però que és cert? Es pregunta Heidegger i respon que ' El que és cert és real; és a dir la certesa que tenim respecte l'objecte, subjectivament.
Heidegger posa l'exemple de l'or fals, en aquest cas el vel de l'aparença no ens deixa veure la veritat i pensem que és or vertader. Això no vol dir que l'or fals no sigui real, sinó que és una aparença de l'or vertader.
Però el que és cert o fals no ho diem de la cosa en si sinó de les proposicions. D'aquesta manera no puc arribar a conèixer la realitat perquè només puc arribar a conèixer el meu punt de vista.
Llavors la meva veritat és la meva proposició, ja que aquesta concorda amb la realitat.
És més important el llenguatge que la cosa, ja que per que sigui veritat la proposició ha de concordar amb la realitat, d'això anomenem concordança. La cosa no concorda sinó l'enunciat.
Aquesta concordança ha de ser doble entre: proposició-cosa, cosa-proposició.
Comparació
Heidegger és defensor de la correspondència entre pensament i realitat, pel que fa criteris de la veritat, i de la veritat com a correspondència o adequació, pel que fa les teories de la veritat.
Alhora de comparar-lo amb els criteris de la veritat podem fer-ho amb la coherència lògica, ja que aquesta es bastant contraria perquè diu que tot i que si un enunciat no és cert però és coherent es dirà que això si és veritat. Diem que és contrari perquè pel que fa Heidegger diria que si l'enunciat no concorda amb la realitat o la cosa no seria veritat.
Si ho comparem basant-nos en la teoria pragmatista de la veritat, tenen una mica més en comú. Els dos accepten la teoria de l'adequació però amb diferent matisos. Segons la teoria pragmatista una cosa és real si l'enunciat plantejat ens és útil per resoldre algun problema, aquesta té una concepció dinàmica de la veritat, ja que canvia segons la situació.
En canvi Heidegger creu que el llenguatge és la casa de l'ésser i que en aquest és on es troba la veritat.
Títol
Veritat, realisme, idealisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario