Saber ordinari: És un tipus de saber que es funda en l'experiència de la vida quotidiana, es pregunta el que? i no el perquè?
Tècnica: consisteix a saber com fer certes activitats. La tècnica és el desenvolupament pràctic de la ciència. L' interacc
ió entre la ciència i la tècnica és la tecnologia.
Saber artístic: és aquell que està més vinculat amb la narració que amb l'explicació. Tracta d'expressar a bellesa.
Saber científic: busca explicar perquè els fets son d'aquesta manera. Es a dir es pregunta el que i també el perquè. És un saber sistemàtic, rigorós i critic.
Experiment: es un conjunt d'activitats planificades que amb ajuda de les matemàtiques intenta descobrir com es comporten les coses.
Ciències formals: Es refereixen a la forma de raonament i es regeixen per la seva propia coherència i tenen aplicació.
Deducció: és el proces de raonament que permet derivar d'allò més genèric a alguna cosa més particular i concreta, que és la conclusió.
Axioma: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema deductiu.
Inducció incompleta: tipus d'inducció que es recolza una serie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels cassos possibles; per tal d'arribar a lleis generals.
Hipòtesi: és uns dels nivells de mètode hipoteticodeductiu. És una suposició provisional que encara no ha estat verificada.
Teoria científica: és un conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi, enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular. Ex: teoria de l'evolució.
Falsació: és l'ultim pas del mètode hipoteticodeductiu, en que l'hipòtesi es refutada perquè els fets en el mon no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
Comprensió: consisteix acceptar el sentit de les accions i situar dins dels fets.
Mite: són narracions fantàstica que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.
Mètode empiricoracional: té el seu origen a Aristòtil. Combina dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment.
Empirisme: considera necessària l'experiència per davant de la raó, tots els nostres coneixements deriven dels sentits. Diu que no hi ha res innat sinó que tot es adquirit i el sentit es la porta d'entrada del coneixement.
Racionalisme: afirma la primacia de la raó sobre l'experiència. La raó pot donar-nos certesa que els coneixements elaborats per la raó són certs. Defensa l'existència d'idees innates.
Revolució copernicana del coneixement: considera que el coneixement s'analitza a partir del subjecte no del objecte.
Joc de llenguatge: són maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i alhora models que descriuen situacions comunicatives.
Pretensions de validesa de la parla: segons l'hermenèutica normativa són els elements que fan possible la comprensió i els actes comunicatius. Són:Veritat, Veracitat( ha de ser sincera no hipòcrita), intel·ligibilitat( s'ha d'entendre) i correcció moral.
Teodicea: és un tipus de filosofia teòrica dins de la metafísica que tracta sobre la justificació racional de Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario