L'objecte de la filosofia
Ludwing Josef Joohanm Wittgenstein, va néixer en el 1889 a Viena. Va nèixer en una família d'alta burgesia, jueva, rica i culta, al costat de set germans. Va fer enginyeria a la universitat de
Berlín i la va continuar a Manchester i es va dedicar a l’investigació aeronaútica durant anys. Però els seus interessos van canviar quan va llegir el llibre de Russell, Principle of Mathematics, i va començar el seu camí per la matemàtica i més tard per la lògica i la filosofia.
Per poder concentrar-se més en els seus estudis va anar a viure sol a Noruega. Quan era allà va esclatar la Primera Guerra Mundial i Wittgenstein és va allistar al exèrcit austro-hongarès. tot i així, va apuntar les seves reflexions filosòfiques a un quadern, i desprès de ser lliberat per els italians va públicar Tractatus logico-philosophicus a 1921 en alemany, i un any més tard en versió bilingüe alemany-anglès.
Va treballar de professor a Aústria i també com jardiner a un convent de Viena.
En 1929 van tornar als seus interessos filosòfics i va reprendre els seus estudis a Cambridge. Va ser anomenat catedràtic, i va ocupar aquest lloc durant deu anys, també per aquesta época va exercir com a infermer voluntari en la Segona Guerra Mundial.
Va morir de càncer a Cambridge l’any 1951. Va ser un home que encara que va gaudir dels reconeixements i amistat dels filòsofs més importants d’aquella época, mai és va sentir cómode dins el món acadèmic, i preferia viure en solitud.
Per accedir a la pàgina web d'aquesta informació clica aquí.
2. Idees principals.
L'autor se centra en que la filosofia ha de tractar d'aclarir les seves respostes i fer-ho amb un vocabulari adequat i aclaridor, el més important de la filosofia no és el contingut sinó la tasca d’interpretació lingüística dels anunciats. Han de pensar més en aclarir els pensaments i no en parlar del món.
3. Quina és la funció de la filosofia? Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat? Comenta la frase subratllada.
Aquest fragment de Wittgenstein pertany al Tractatus logico-philosophicus que forma part de la primera època de l’autor. Fa un anàlisi de la filosofia parlant de l’anàlisi formal del llenguatge. En la primera afirmació ‘ L’objecte de la filosofia és aclariment lògic del pensament’ significa que la filosofia no te un contingut precís sinò que dona idees confoses i poc entenedores. Quan diu ‘ La filosofia no és una teoria, sinó una activitat’, és refereix a que la filosofia no explica una teoria concreta seguint un mètode com podria ser el metode hitoteticodeductiu , sinó que d’això s’ocupa la ciència, i que per tant l’activitat de la filosofia és fer un anàlisi del llenguatge. ‘ El resultat de la filosofia no són , sinó l’aclariment de les proposicons’ és a dir, la filosofia és l’aclariment de les proposicions. Aquelles proposicions que no parlin sobre el món són aburdes, no vol dir que siguin falses però si que són insensates, ja que els límits del llenguatge són els límitis del món. I l’última frase on diu ‘ La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos’ significa que la filosofia ha d’explicar allò que és pensable i han de saber quines és poden dir i quines no.
La filofosia ha de servir de donar el seu llenguatge a la ciència.
4. Quins mètodes esta defensant? Compara amb altres mètodes.
Esta defensant el mètode analiticolingüístic és molt diferent als altres ja que per exemple en el mètode empiricoracional que parteix dels sentits (mostra els canvis) i de l'enteniment (equivalent a la raó i mostra allò que no canvia) a partir del qual podem accedir a dos nivells de la realitat el sensible, allò que canvia i el intel·ligible, l'essència allò que no canvia. El mètode empirista separa l'experiència de la raó i es relaciona amb el mètode analiticolingüístic perquè ambdòs li donen importancia als fets i també hi te semblances amb el hermeneutic perquè posen énfasis en el sentit i l’interpretació.
Els altres mètodes són diferents al analiticolingüític perquè mentre que aquests és centren en explicar i donar resposta des de diferents punts de vistes i amb valors diferents, el analiticolingüístic es centra en com donar-lo, és a dir, de la manera d'utilitzar el llenguatge no donant importància al rere fons de les paraules.
5. Posa un títol al text.
L’aclariment ,tasca de la filosofia
No hay comentarios:
Publicar un comentario