ACT.37 La naturalesa de les idees de Plató

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres

preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic

estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,

cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O

constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si

mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic

estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?

- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma

i en idèntic estat."

Idees principals

Aquest text escrit per Plató, trobem com Sòcrates fa una pregunta extensa sobre el món de les idees a Cebes, el seu interlocutor. Li pregunta si la realitat canvia o si es sempre la mateixa, d’aquesta manera arriba a la conclusió que és necesària una realitat que sigui de la mateixa forma i no canviin respecte els altres.

Títol
Realitats canviants

Anàlisi del text

Aquest fragment es troba dins d’un llibre de maduresa anomenat Fedó. Aquesta época és caracteritza pels diàlges dogmàtics en que Sòcrates encara és el protagonista i la veu de Plató.
Rerefent a la forma d’expossar les idees veiem una influència socràtica pel que fa les preguntes retòriques o l’ús del diàleg, però per altra banda les idees que exposa són propies de Plató.

Plató es pregunta si hi ha una realitat comuna i objectiva per a tothom, tal com les idees de bellesa o igualtat que sempre són iguals al llarg del temps. A diferència de l’ésser humà o cosses naturals que varien. D’aquesta manera no es pot arribar al coneixement total de la realitat, és a dir a una realitat objectiva.

Tot i així, troba al món intel·ligible, el món de les idees, una veritat universal tal i com l’entia Sòcrates. Dins d’aquestes idees trobem la bellesa, no les coses belles i la igualtat no allò que representa la igualtat al món sensible.

Comparació

Tot i que s’estableixen diferents similituds entre Sòcrates i Plató, veiem una diferència. Sòcrates creu que la veritat absoluta es troba al món sensible en canvi Plató afirma que aquesta es troba al món intel·ligible.

Per altra banda el fet d’afirmar una veritat absoluta es posa en contra del relativisme sofista de filòsofs com Protàgores o Gorgies. També estableix una paral·lelisme entre el món de les idees amb l’ésser de Parmènides i el món sensible de les coses aparents del monisme dinàmic de Heràclit.

ACT.36 La ignorància socràtica

Idees principals

Aquest text escrit per Plató, trobem com Socràtes li està fent una pregunta al seu interlocutor. L'autor és pregunta on està la màxima saviesa i finalment fa caure en ignorància al seu interlocutor, que en un principi es creia coneixdedor d'aquesta.

Títol del text

Aparent poseidor del saber

Anàlisi del text

Aquest diàleg filosòfic de Plató, tracta sobre la saviesa i la ignorància socràtica. L'autor es pregunta on està la màxima saviesa i en troba a un home que es creu savi i poseidor del coneixement, només pensa saber que diferència de l'autor que com no en sap, no es pensa saber, es considera ser ignorant.

La seva frase que resumeix la seva teoria es troba en el text es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res no em penso saber.

Arriba un punt que es veu la clara ignorancia dels dos interlocturos donant pas a la famosa frase: Jo només sé que no sé res. Es tracta doncs de la primera part del metode socràtic, l'ignorancia, a través d'aquest Sòcrates intentaria donar a llum les idees del seu alumne en aquest cas.

És un documental que explica la filosofia i la vida de Sòcrates en el qual també hi fa una breu introducció de la Grècia Antiga ( fins 4:00 min). Esta format per cinc parts que son les següents: 1- 2- 3- 4- 5.

ACT.35 Similituds i diferències entre Empèdocles-Anaxàgores-Atomistes

Com a semblances entre les tres teories trobem que totes intenten explicar com es formen les coses, la matèria; tot i que els atomistes parlen en termes més amplis i generals, el cosmos.

Trobem més semblances entre Empèdocles i Anaxàgores ja que diuen que tots els cossos estan formats per el mateix i que això per el que esta format es etern.

Segons Empèdocles estem formats per quatre arrels: foc, aigua, aire i terra i aquestes s’ajunten( naixem) o es separen (morim) segons l’amor i l’odi, en canvi Anaxàgores diu que estem formats per llavors qualitativament diferents anomenades homeomeries i a més introdueix el concepte de noüs que és allò que fa moure les homeomeries a juntar-se, també anomenada inteligència.

Com anteriorment he dit els atomistes (Democrit i Leucip) parlen en altres termes més concrets ‘atoms’ és allo que es mou en el buit i que dóna ordre i forma al cosmos.

L’arkhé per Empèdocles i Anaxàgores és etern i manté unes semblançes amb l’ésser de Parmènides. A diferència dels àtoms dels atomistes que es mouen d’una manera mecànica per el no-ésser.

Els elements es mouen per dos principis depenent del filòsof en que es referim, noüs per Anaxàgores i l’amor i l’odi per Empèdocles.

ACT.34 Parmènides i el Monisme Ontològic

TEXT Nº 7

Idees principals

En aquest text de Parmènides podriem parlar que es tracta d’un discurs d’un judici ja que comença dient: ‘només resta un discurs possible’ també parla de la Justícia amb majúscules i per últim quan diu ‘veredicte sobre el cas’. Són aquestes tres característiques que em fan pensar en aquest text com un judici sobre l’ésser i el no-ésser.

Títol

Sentencia final: ésser.

Anàlisi del text.

Primerament Parmènides ens mostra una série de característiques de l’ésser que el distingeixen. Aquestes són les següents: aquest ésser diu que ha estat inengendrat és a dir que no a estat engendrat que no ha nascut sinó que sempre ha estat així, i per tant ,com després diu, no és moridor no mort és inmortal. És únic només hi ha un i inmòbil ja que no pot superar els seus límits. Com he dit anteriorment és etern i a la vegada present continuu és a dir ara, ja que quan parlem de l’ésser diem l’ésser és no l’ésser va ser o serà. Ja que no té un origen sinó que sempre ha estat. Parmènides diu que no permetra que ningú digui que no és , ja que sinó no podria ser expresat ni pensat i en canvi l’ésser si es possible.

Ja gairebé al final del text intervé la Justícia ja que aquesta no permet que l’ésser es destruexi entre d’altres cosses perquè no es pot passar de l’ésser al no-ésser ja que és etern i inmutable, el fet d’aquesta impossible destrucció és que l’ésser és totalment perfecte.

Finalment el veredicte entre el és i el no és ens porta a dos vies aquella inexplicable i imperfecta, la via del no-ésser i l’altre via com diu al text autèntica , aquella de l’ésser també la podem identificar com la via de la veritat.

Comparació:

Primer compararé aquest text amb el text analitzat anteriorment del mateix autor, en el qual podem observar una semblança ja que en tots dos textos parla de l’ésser i el no-ésser tot i que en el text anterior potser se centraba més en aquelles persones que creuen el no-ésser o que per ells és i no es és el mateix i no el mateix, en canvi en aquest text Parmènides es centra en les característiques de l’ésser i el salva per dir-ho d’alguna manera del no-ésser.

Per altra banda podem comparar la idea de Parmènides d’aquest text amb altres como Heràclit o Anaximandre. Els dos filòsofs es centren en buscar un origen de totes les coses que en cas de Heràclit és el foc i en el cas d’Anaximandre és l’ápeiron, alló indeterminat. En canvi la idea de Parmènides va més enllà, i es centra en l’idea de l’ésser, el monisme ontòlogic.

A continuació una presentació de la vida i el pensament del filòsof Parmènides.

També al següent enllaç podreu trobar el Poema de Parmènides original i traduit: Clica aquí.

Parmenides

View more presentations from Profesora Alejandra Placencia Cabello.

ACT.33 Heràclit d'Efes i Parmènides d'Elea.

1)- Heràclit d'Efes

TEXT Nº 12:

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

Anàlisi del text

Aquest text parla del cosmos, aquest no va estar crear sinó que é s etern. També introdueix l'arkhé com a foc que simbolitza el canvi de la natura. Aquest foc s'encen i s'apaga segons mesura, és a dir, segons la necessitat, segons la raó. D'aquesta manera tot allò que passa és segons una raó i ha de passar així necessàriament. Aquest pensament més tard els estoics l'introduiran en la seva filosofia. En la cual la felicitat s'assolia a través de comportar-se segons la natura.

2-) Parmènides d'Elea

TEXT Nº5 :

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

Anàlisi del text

En aquest hi ha una identificació entre pensament, realitat i llenguatge, ésser es pot expressar perquè és. D'aquesta manera podem concluir que ser i pensar són el mateix, és un principi clau.

Ens parla de la via de la recerca que s'identifica amb la via de l'opinió.

Per altra banda parla d'una serie de característiques per les persones que pensen que ésser i no- ésser és el mateix i no el mateix. Per això diu que són bicefals, és a dir, un dia pensen A i el següent pensen B, camimen amb dos caps van pel món sense saber per on van per això diu que es deixen anar per la via de l'opinió.

També diuen que camimen sords i cecs, ja que no contemplen la raó i per tant no filosofen, queden estupefactes, sorpresos. Parlen d'aquestes persones com forassenyades, fora de seny que no utilitzen la raó. Per això per ells l'ésser i el no-ésser és el mateix i no és el mateix, no tenen clar que es la veritat perquè es deixen guiar per els sentits, per l'aparença, llavors no miren cap endavant, a la veritat, sinó al darrera.

DIFERÈNCIA ENTRE DOS FILÒSOFS

Per una banda el test d'Heràclit, parla de: lluita de contraris, de l'arkhé com el foc, afirma el canvi continu. A diferència de Parmènides que escriu un text més profund i especulatiu, parla del pensament i dóna una visió d'aquelles persones que no segueixen la via de la veritat. Per últim la diferència és que Heràclit afirma el canvi i Parmènides el nega.

ACT.32 Anaximandre de Milet

D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.

Idees principals

Es tracta de l’únic fragment que es conserva del filòsof Anaximandre de Milet i que ens explica l’ordre del cosmos en que a través d’una causa ordenadora tot neix i es destrueix al mateix lloc indeterminat anomenat ápeiron.

Títol

Successió de contraris sota l’ordre de la justícia

Anàlisi del text

Anaximandre és un filòsof monista ja que la seva teoria sobre l’arkhé, origen de les coses i el cosmos, nomes té un sol principi i un sol final per ell aquest principi és l’apeiron. Allò indeterminat del qual neixen totes les coses del comos i també es destrueixen allà. Actua per tant com a principi i element de les coses existents i que conté la causa tota del naixement i destrucció del món.

En aquest text ens transmet una idea principal que diu que al món hi ha un ordre en el proés de realitat, tant moral com de la naturalesa. Hi ha llavors un imperi de la justícia sobre el desordre i el caos amb la finalitat d’equilibrar-los, així com les accions injustes de l’home.

Comparació

Semblant al mateix pensament que Anaximandre de Milet , pel que fa el monisme de l’origen de la vida trobem: Tales de Milet, Anaxímenes, Heràclit i Parmènides.

Referent a Anaximenes, tot i que els dos eren de la mateixa ciutat concevien el arkhé d’una manera diferent. Per Anaximenes l’origen de tot era l’aire. Per arribar a aquesta teoria es va basar en que les persones necessitavem respirar per viure, aire, i va transportar aquesta idea al cosmos que viu i dona vida, respira i fa els altres ésses vius ho poguin fer també. La seva diferència es troba en la manera d’explicar l’inici de la vida i en que mentre Anaximenes utilitza un element natural per explicar-la, Anaximandre crea aquest lloc indefinit i inclou l’idea d’ordre i equilibri relacionat amb la justícia.

COMENÇA UN NOU CURS...ànims!

Comencem segon de batxillerat i així una nova assignatura per a nosaltres Historia de la Filosofia. Una assignatura on espero conèixer de prop la vida i el pensament dels filósofs més destacats de la historia.

Una matèria on estic segura que aprendre milions de coneixements partint de la meva ignorància.